diumenge, 23 d’abril de 2017

Feliç diada de Sant Jordi!

Sant Jordi - Claustre de la catedral de Barcelona
SANT JORDI TRIOMFANT

Bella princesa empresonada
quin dol hi ha en el teu mirar!
De nostra mare ben amada
tens el posat i el bell parlar.

Dins de la torre desolada
ta gran bellesa veus marcir,
un drac ferotge és a l’entrada
que t’urparà si vols sortir.

Té la mirada tota encesa
de gelosia i de rencor.
No vol que te vegin ta bellesa;
no vol que et tingui ningú amor.

Finestra enfora, si t’aboques,
l’escup la fera el seu verí;
si amb els teus clams ajut invoques
amb un bramul no ho deixa oir.

Bella princesa empresonada,
quin somniar en els temps d’abans,
quan de tots eres festejada
i els reis et feien besamans!

Mes si el passat l’esguard s’emporta,
el cor s’emporta l’avenir;
una clamor se sent prou forta
que la captiva pot oir.

Semblen cançons de la vetllúria;
potser són himnes del present...
És la remor de la boscúria
quan de nit passa un cop de vent?

O bé és l’onada quan arriba
portant al si la tempestat...
A dins del cor que la captiva
una esperança ha clarejat.

És com després de la nit bruna
que el sol s’aixeca resplendent,
i la claror es llença tot una
dins les tenebres del torrent.

Entre les boires lluminoses
veu la princesa el bell demà.
Quan els rosers s’omplin de roses,
blanc cavaller arribarà.

Nua l’espasa, el braç enlaire,
devers el drac avança ardit.
Del primer cop, esqueixa l’aire;
el segon cop, l’hi enfonsa al pit.

Ja triomfant, la dama albira
i obre les portes diligent;
o mentre el monstre en terra expira,
surt la princesa resplendent.

I ella, com tu, té l’alegria,
perquè, com tu, ha deixat el dol;
que la llegenda és profecia,
i el cor li diu que Déu ho vol
que vingui l’hora pressentida
que la llegenda reviurà.

Quan els rosers trauran florida
la profecia és complirà.

J.M. FOLCH i TORRES

divendres, 21 d’abril de 2017

Compromís del Govern de Catalunya amb el Referèndum

premsa.gencat.cat
La història de la nació catalana ha estat marcada per la lluita per la llibertat. Aquest anhel majoritari del nostre poble ha topat reiteradament amb la imposició d'un marc legal que massa vegades no ha escoltat ni respectat la voluntat popular dels catalans. Quan això ha passat, la diferència no s’ha resolt gairebé mai a través del diàleg, la negociació i el pacte sinó imposant la força de l’Estat i menyspreant les llibertats de Catalunya. 
Ha estat així al llarg de segles, des de la Guerra de Successió, amb el posterior Decret de Nova Planta, fins a la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. En totes aquestes circumstàncies, les autoritats catalanes han acabat represaliades per part del Govern espanyol. El passat més immediat ens recorda que tots els presidents de la Generalitat del segle XX van patir exili o presó per defensar les nostres llibertats, amb l'assassinat del president Companys com a paradigma de fins on ha estat disposat a arribar el poder estatal per aturar la nostra voluntat. Els exemples més recents d’aquesta manca de respecte democràtic els tenim en la mutilació per part del Tribunal Constitucional de l’Estatut aprovat pel Parlament i avalat posteriorment pels catalans en un referèndum i en la condemna de l’expresident Artur Mas i dels membres del seu Govern Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega per haver posat les urnes. 
En aquests moments ens tornem a trobar en una cruïlla històrica. Mentre una immensa majoria de les catalanes i els catalans volem decidir el nostre futur en un referèndum acordat, amb una votació lliure i pacífica, com es resol qualsevol discrepància en una societat democràtica, les Corts i el Govern d'Espanya refusen de forma reiterada aquesta possibilitat. L’única resposta que hem rebut a la demanda majoritària del Parlament ha estat la via judicial. 
Que avui haguem arribat fins aquí és gràcies a una sola cosa: la voluntat dels homes i dones que, procedents de diversos orígens, conformen Catalunya. Són ells els qui, cada cop que els ha estat possible, s’han esforçat per defensar l’autogovern, organitzar les seves pròpies institucions i defensar la pròpia identitat per dibuixar un futur comú de progrés i benestar. 
Aquesta pulsió s’ha traduït els darrers anys en la demanda clara, rotunda i majoritària de l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya. Un dret al qual no havíem renunciat mai i pel qual el Parlament de Catalunya, la Cambra que recull la sobirania popular, s'ha pronunciat de manera reiterada. Així, ja el 12 de desembre de 1989 el Parlament va aprovar en comissió la primera resolució on afirmava que no renunciava a exercir el dret a l’autodeterminació, i al Ple del debat de política general de 1991 el Parlament aprovava un text a favor del dret a l'autodeterminació. 
El Govern que avui aquí es reuneix és la conseqüència, no pas la causa, d’aquesta voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya. Per tant, és sobre aquesta legitimitat, i no pas sobre cap altra, que troba el seu sosteniment. 
És per això que el Govern de Catalunya reitera, en el seu conjunt, el seu compromís amb la celebració del referèndum que ha d’esdevenir l’exercici pràctic d’un dret inalienable: el dret a l’autodeterminació. 
Tots i cadascun dels membres d’aquest Govern ens fem responsables d’aquesta tasca, ens comprometem a dur-la a terme i a aplicar-ne els resultats. Ho fem perquè l’únic compromís que tenim, el més important, és la confiança que la ciutadania de Catalunya ha dipositat en nosaltres. Des d’aquest Pati dels Tarongers, des de la seu del nostre Govern, avui ens comprometem a organitzar, convocar i celebrar un referèndum per donar resposta al mandat democràtic que hem rebut de la ciutadania. 

Palau de la Generalitat
21 d’abril de 2017

dimecres, 19 d’abril de 2017

Respecteu les nostres institucions

Avui els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert han donat suport en un acte públic a la presidenta del Parlament Carme Forcadell i els altres membres de la Mesa que han rebut dos querelles per permetre debatre aspectes polítics en un Parlament. També s'ha donat suport als quatre polítics que han estat condemnats per haver liderat el procés participatiu del 9N.
A continuació adjunto el manifest amb un títol ben explícit i clar: "Respecteu les nostres institucions".
www.parlament.cat
RESPECTEU LES NOSTRES INSTITUCIONS
La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat ja dues querelles contra la presidenta del Parlament de Catalunya, una de les quals també adreçada contra tres membres més de la Mesa. Ambdues querelles tenen com a objecte actuacions que van complir acuradament amb els procediments parlamentaris, perfectament regulats en el funcionament de la nostra Cambra. Amb el greuge, a més, que en el cas dels membres de la Mesa s’ha comés una discriminació ideològica en tota regla, atès que s’ha argumentat el posicionament ideològic per no acusar un cinquè membre que havia votat el mateix que els que sí ho han estat, i que per cert, ha tingut un comportament exemplar que l’honora, en mostrar la seva total solidaritat amb els companys de Mesa acusats. 
Considerem que aquests intents de criminalitzar actuacions parlamentàries vulneren el principi democràtic de la separació de poders, i són impropis d’un estat membre de la Unió Europea. 
Aquests fets coincideixen amb els judicis ja celebrats contra càrrecs electes del nostre país. El president Mas, la vicepresidenta Ortega, la consellera Rigau, i més recentment el conseller Homs, han estat condemnats pel simple fet d’haver realitzat un exercici de democràcia. Se li pot dir de moltes maneres, es poden buscar tots els subterfugis que es vulguin, però el 9N va ser això, un exercici de participació democràtica. Els expressem la nostra solidaritat i el nostre suport en tant que van actuar com a representants legítims del poble de Catalunya, però també, i volem remarcar-ho, com a membres que han estat d’aquest Parlament. 
Les institucions catalanes venen de lluny i el Parlament de Catalunya n’és el seu digne hereu. Des de les Assemblees de Pau i Treva fins a l’actual Generalitat, al llarg dels segles el poble de Catalunya, quan ha tingut la llibertat per a fer-ho, s’ha dotat dels seus propis mecanismes d’autogovern a partir de les institucions pròpies i els seus representants democràtics. 
Intentem expressar el sentir de les persones que avui ens hem reunit en aquest Auditori, antigues diputades i diputats al Parlament de Catalunya, quan expressem el nostre suport a la presidenta Carme Forcadell, així com al vicepresident Lluís Corominas i les dues secretàries Anna Simó i Ramona Barrufet. Considerem una intromissió intolerable la presentació de les querelles esmentades. Demanem respecte per la principal institució política i pels seus representants escollits democràticament, i no admetem que per raons polítiques es pugui alterar des d’institucions jurídiques la composició de la Cambra, ni que es pretengui inhabilitar els representants legítims de la ciutadania, com ja s’ha fet en els casos de Mas, Ortega, Rigau i Homs. 
En d’altres moments, nosaltres hem defensat els interessos del conjunt del país a la institució parlamentària i fent-ho hem treballat per la sobirania de la Cambra. Ho hem fet des d’òptiques i posicionaments molt diversos, fins i tot contradictoris, però sempre amb el respecte i la lleialtat a la institució que representàvem en nom del poble de Catalunya. 
Manifestem doncs, de manera solemne, el nostre ple suport a la Presidenta del Parlament, als membres de la Mesa i a la institució de la qual vam tenir l’honor de formar part activa i per la qual vam treballar.

Barcelona, 19 d'abril de 2017

dimarts, 18 d’abril de 2017

Agustí Ferrer Pino, pintor


El pintor de Sitges Agustí Ferrer Pino (1884-1960) era fill d'asconencs. A través de la tesi d'Antoni Sangrà Boladeres hem pogut recuperar el vincle que va mantenir amb Ascó en els inicis de la seva trajectòria pictòrica, així que reprodueixo els fragments de la tesi que ens evoquen aquesta relació amb el poble d'Ascó.
Els seus pares van ser Josep Ferré Montornés i Teresa Pino Borràs, tots dos fills d'Ascó, els quals van traslladar-se a Sitges per tal de guanyar-se la vida: "Agustí Ferrer pertany a una família humil, el seu pare era jornaler i la seva família no tenia propietats".
"Després d'acabar el primer curs amb un excel·lent, marxa a Ascó a pintar". A més, Sangrà ho corrobora amb documents inèdits del propi pintor. "A primeros de abril (de 1903), marché a pintar en Ascó, aconsejado por el profesor y ya tenía el curso hecho con un sobresaliente. (...) Allí principié a desfogarme con la naturaleza".
De nou recuperem l'explicació de Sangrà: "Durant la seva estada a Ascó, Ferrer Pino mostra interès pel decorativisme i el seu treball és valorat per alguns dels seus habitants", aquest cop mitjançant aquest text memorialístic de l'autor: "Conocí al Sr. Peresans, noble propietario e intelectual, que al verme dibujar una ventana gótica del castillo en ruinas que él recogió y tenía en su casa se convirtió en protector mio interesándose en Barcelona por facilitarme lo que yo necesitara en pro de mi arte cosa que yo evadí como siempre sin reparar en el disgusto que le di".
Després de tres anys d'estudis a la Llotja de Belles Arts de Barcelona, deixa els estudis i se'n va de viatge per Catalunya i per Espanya. Antoni Sangrà diu: "El seu caràcter romàntic i rebel, la incomoditat amb les estructures de poder de l'èpica, i alguns antecedents familiars influeixen en la presa d'aquesta decisió i com veurem, en d'altres de futures. La seva personalitat desafiadora, un caràcter torturat i la pressa per viure són factors que expliquen el final sobtat de la seva vida acadèmica".
De nou torna a aparèixer Peresans, i així ho explica el propi Agustí Ferrer en un document inèdit: "El día que fuimos a recoger los diplomas y moneda como premio al sobresaliente, el jurado nos felicitó a los alumnos aventajados encorajándonos para lo futuro y augurándonos toda clase de éxitos, me hicieron un sermón mis profesores y otros maestros algo que [il·legible] desinterés y falta de correspondencia por las atenciones y esfuerzos para encauzarme en el camino del triunfo que yo menospreciaba siempre increpándome a que me dejara guiar en la táctica, que tenía que desplegar en la empresa de ser un buen artista. El Sr. Peresans (de Ascó) también se había quejado a la dirección de bellas artes y en especial a mis profesores por no queren yo aceptar las proposiciones de protección que él me ofrecía".

dilluns, 17 d’abril de 2017

40 anys del Congrés de Cultura Catalana

Aquest 2017 es commemora el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, convocat tot just a les acaballes de la dictadura i que durant dos anys (1975-1977) va promoure la participació de més de 150 municipis d'arreu dels Països Catalans amb tot tipus d'activitats: actes festius, reunions, taules rodones, conferències, debats...
A la Ribera d'Ebre hi va haver un acte dins del Congrés, en concret a Vinebre es va celebrar una taula rodona sobre les indústries contaminants.
Adjunto el manifest que ja fa quaranta anys demanava l'assoliment d'una nova realitat que superés el període del que se sortia. Era previ als Estatuts d'Autonomia i a la Constitució Espanyola. És evident que van ser instruments que no van donar veu a les inquietuds expressades en el manifest.


MANIFEST DEL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA
Després d’un llarg període en què el desenvolupament cultural català s’ha produït, tant en el pla econòmic i social com en el pla lingüístic i intel·lectual, en una situació de total anormalitat, sense instruments d’autoorganització i contra una actuació política, social i econòmica antinacional i desnacionalitzadora, l’hora actual demana urgentment la necessitat d’assolir una situació de normalitat per la societat catalana. Per tant, creiem necessari manifestar que:

1. Afirmem la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans, fruit d’una història comuna i d’una realitat compartida que cal fer progressar conjuntament en el futur. 

2. Afirmem la necessitat inajornable d’iniciar un redreçament i una transformació de la societat dels Països Catalans que s’encaminin a la superació de les formes d’opressió nacional i social que entrebanquen i frenen el seu normal i ple desenvolupament. En aquesta direcció, creiem necessaris fonamentalment: 

a) Un nou model de creixement econòmic i social, basat en: 
  • Una ordenació del territori i una planificació industrial que portin a la superació dels greus desequilibris comarcals i regionals, a una salvaguarda efectiva del patrimoni cultural i natural i de l’equilibri ecològic, a la refeta de l’agricultura i de la societat rural, a la descongestió de les concentracions metropolitanes industrials, a la potenciació racional del sector industrial i el de serveis, especialment el turístic, que els alliberin de les dependències i els condicionaments forans; 
  • Una ordenació, institucionalització i extensió de l’ensenyament i de la sanitat, la recerca científica i tècnica, la producció literària i artística, i dels mitjans de difusió i comunicació, les quals permetin un accés de tots els ciutadans als béns culturals a una informació real i completa i garanteixin, així, un autodesenvolupament democràticament decidit i controlat. 
  • L’extensió total de l’ús públic, oficial i social de la llengua pròpia dels Països Catalans, com a factor bàsic de coherència cultural i d’identificació nacional, tot respectant la realitat dels ciutadans encara no integrats lingüísticament i de les regions amb entitat cultural diferenciada. 
b) Una nova configuració de l’organització política i de l’estructura social fonamentada en els principis bàsics d’autogovern i democràcia, i en aquest sentit, afirmem: 
  • Que cadascun dels Països Catalans té el dret inalienable i irrenunciable de constituir la seva pròpia organització política d’autogovern com a única garantia i possibilitat de refer la seva societat i encaminar-la a un futur coherent i progressiu. 
  • Que els Països Catalans com a conjunt tenen el dret i la necessitat de poder coordinar i articular llurs esforços i actuacions a fi que la coherència necessària en cadascun d’ells potenciada i assegurada per la coherència de tot el conjunt. 
  • Que el principi d’autogovern democràtic ha de fonamentar igualment l’organització de les comunitats locals i comarcals dels nostres països. 
  • Que els greus problemes estructurals, econòmics i socials que la societat dels Països Catalans té plantejats, i el conjunt de mesures i actuacions que es fan necessàries a tots els nivells i sectors per a un veritable redreçament, exigeixen la constitució d’un poder públic fort i amb una total legitimitat i control democràtics, que asseguri la subordinació dels interessos privats a les veritables necessitats col·lectives. 
3. Afirmem que aquests objectius inajornables que exigeix el progrés de la nostra societat només seran assolits per la lluita unida de tot el poble, i per això demanem a tots els ciutadans del Principat de Catalunya, del País Valencià, de les Illes i de la Catalunya Nord que s’apleguin a l’entorn d’aquest programa bàsic de reivindicació cultural nacional. 

Països Catalans, 1977

diumenge, 16 d’abril de 2017

Les músiques de l'Angelet

Processó de l'Angelet, 2017
L'ambient que es genera a la plaça d'Ascó en el moment que es representa la processó de l'Angelet és certament d'un silenci emocionant, i d'un respecte cap a les figures protagonistes: l'angelet, les Maries, i els portants de la Mare de Déu.
Ara bé, aquest silenci de la gent també es deu al recolliment per escoltar les peces que s'interpreten durant el transcurs de la processó i que bona part d'elles han estat composades pel músic d'Ascó Miquel Salvadó Jornet, qui durant una bona colla d'anys també en va ser intèrpret.

Recullo un fragment de la fitxa del catàleg de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre i que dóna notícia de la música de la processó de l'Angelet:

En el mateix punt d'inici de la processó de l'angelet, es troben els músics, que interpreten en directe unes peces musicals tradicionals que van ser compostes especialment per a la processó de l'Angelet per Miquel Salvadó Jornet, un compositor asconenc. Aquestes són:
Pregària núm. 1
Largo en do major
Pregària núm. 2
Vals de l’Angelet
En els darrers anys també es van introduir altres composicions, l'Ave Maria, la de Franz Schubert de 1825 i l'Ave Maria que va compondre Charles Gounod el 1859 prenent com a base el Preludi BWV 856 de Johann Sebastian Bach. També s'interpreta l'Adagio d'Albinoni, composta per Remo Giazotto als anys quaranta del segle XX. Actualment, totes les peces són interpretades per Miquel Salvadó Llop, fill del compositor, a més d'algun altre músic, i s'interpreten principalment amb violí i guitarra.
La música que acompanya la representació des de ben antic, però durant els anys setanta del segle XX s’introdueix la primera de les composicions del músic asconenc Miquel Salvadó Jornet, el Vals de l’Angelet. Durant aquella dècada, també va compondre la Pregària núm. 1 Pregària núm. 2 i, cap a mitjans de la dècada de 1980, la darrera peça, el Largo en do major. Miquel Salvadó, abans de compondre aquestes peces que donen a l’escena un caràcter solemne i emotiu, ja interpretava des de ben jove, juntament amb altres músics de la població, algunes peces de música sacra, durant la processó de l’Angelet. Des de l’any 1987 fins al 1996, any de la seva mort, va interpretar les seves composicions pròpies juntament amb el seu fill. Aquest, Miquel Salvadó Llop, interpreta actualment les peces musicals del seu pare.

Font: 
fitxa de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre, a  partir de la informació facilitada pel músic d'Ascó Miquel Salvadó Llop.

dissabte, 15 d’abril de 2017

La Processó de l'Angelet a l'IPCITE

Processó de l'Angelet 2016
Cada Diumenge de Pasqua, el pla de l'església d'Ascó acull la la processó de l'Angelet, un tipus de representació gairebé única a Catalunya si ho comparem amb les diferents posades en escena de les processons de l'encontre que tenen lloc arreu del país. 
Únicament Blanes i Olot són ciutats on apareix també la figura d'un àngel, tot i que es tracta de representacions diferents a la que es celebra a Ascó per Pasqua.
L'any passat va ser recollida aquesta processó dins del catàleg de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre, i aplega força informació d'aquest element tan característic de la Setmana Santa d'Ascó i que ha perviscut al llarg del segle XX fins als nostres dies amb l'excepció del període de la guerra civil. La memòria oral remunta aquesta tradició almenys al segle XIX.
Aquest és l'enllaç a la fitxa de l'Inventari:
http://www.ipcite.cat/ipcite/representacions-i-jocs-tradicionals/La%20representaci%C3%B3%20de%20l%E2%80%99Angelet%2C%20d%E2%80%99Asc%C3%B3%20