dijous, 19 de gener de 2017

Malpàs 93

L'últim exemplar de la revista Malpàs, el número 93 corresponent a desembre de 2016, ja està disponible tot recollint l'actualitat informativa del quart trimestre de l'any.
La portada inclou una imatge de la nova decoració urbana que s'ha instal·lat a l'encreuament entre les carreteres de Flix i de la Fatarella.
L'editorial, per la seva part, fa balanç a les notícies principals de l'any, moltes de les quals han estat de caire negatiu, o si més no, un món més ple d'incerteses, però malgrat tot, recomana esperança i confiança "per sobreposar-nos a les dificultats, les injustícies i les intoleràncies".
Ben bé la meitat de la revista està dedicada al recull de notícies generades per l'ajuntament d'Ascó, el consell comarcal de la Ribera d'Ebre i l'Associació Nuclear d'Ascó. A més, en aquest apartat més informatiu hi trobem els articles d'opinió, les revistes d'altres poblacions rebudes a la redacció i el recull d'activitats organitzades per l'Associació Cultural Lo Llaüt.
A la secció I tu què estudies? la protagonista és la Janet Montaña, estudiant del grau d'Educació Primària a  la URV (Tarragona); i a Asconencs estudiant pel món ens trobem a la Ivet Pubill a Taipei (Taiwan).
En l'apartat d'Arrels com sempre el joc hi té un lloc destacat, i en aquesta ocasió, la mirada enrere ens porta a un programa de la festa major d'Ascó de 1950, un article sobre les fosses comunes a la Ribera d'Ebre o bé al pas d'Anníbal per Ascó.
En tractar-se l'últim exemplar de l'any, s'adjunta a la revista un calendari de 2017 dissenyat per l'amic Jaume Ferrús, aquest cop, amb el calçat com a protagonista.

dimecres, 18 de gener de 2017

Premi d'Honor 2017

Isabel-Clara Simó Monllor (Alcoi, 1943) és la guanyadora del 49è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un reconeixement que fa Òmnium Cultural a la seva trajectòria literària.
El Premi d'Honor va ser instituït l'any 1969 i, des de llavors, s'ha atorgat el guardó anualment, i de forma ininterrompuda, a 49 personalitats que per la seva obra literària o científica en llengua catalana han contribuït a la vida cultural dels Països Catalans.
L'acte de lliurament tindrà lloc el proper 20 de febrer al Palau de la Música Catalana, en una celebració que girarà a l'entorn de la guanyadora, Isabel-Clara Simó. 



dimarts, 17 de gener de 2017

Portades de Sant Antoni 1980-2017

Aquest curs la setmana cultural de l'escola es dedica a la festa de Sant Antoni d'Ascó. Durant quatre dies  l'escola s'endinsa en la festa més emblemàtica del poble amb activitats diverses, projectes i quatre tallers (de coques, de la jota, de jocs tradicionals i de plàstica).
Entre les activitats complementàries a la setmana cultural hi ha tres exposicions que estan obertes a les famílies però també a la resta de la població. Les mostres són sobre els cartells que han dissenyat els alumnes de Cicle Superior, un pòster de fotografies aportades pels alumnes i finalment una exposició de programes de Sant Antoni des de 1980.
Aquí els teniu!


dilluns, 16 de gener de 2017

Bye bye President Obama!

Enfilem els darrers dies de la presidència de Barack Obama al capdavant dels Estats Units. Un president, que vist des d'Europa, ha mostrat una proximitat a la gent -l'Obamacare n'és el paradigma-, i que en certa manera ha intentat unes relacions internacionals més empàtiques i potser menys "imperialistes" que en altres temps, rebaixant tensió amb estats com Cuba o l'Iran.
El seu llast ha estat la quantitat d'il·lusió que va generar en un començament amb el seu Yes we can i que li va marcar uns reptes que no ha pogut complir en la seva totalitat. De totes maneres els indicadors econòmics no li han estat del tot desfavorables.
Ara correspondrà a periodistes, historiadors i politòlegs de fer un balanç dels seus vuit anys de presidència, tot i que sembla que el proper inquilí de la Casa Blanca el farà si cap, millor.
***
Adjunto un vídeo, que a mode d'homenatge tant celebritats com persones anònimes, han volgut reflectir què ha significat la trajectòria de Barack Obama a la presidència dels Estats Units.

 

diumenge, 15 de gener de 2017

Mediterráneo #VolemAcollir

Volem acollir persones que fugen de les guerres, de la fam, de la persecució política, per motius d’orientació sexual o per les seves creences. Però també volem acollir aquelles persones que ja són aquí i segueixen tenint dificultats per desenvolupar una vida digna. A totes aquestes persones els volem dir: casa nostra és casa vostra.
 

dimecres, 11 de gener de 2017

Muletes i llaguts. La tradició fluvial a Móra d'Ebre

Muletes i llaguts. La tradició fluvial a Móra d'Ebre és el títol del treball guardonat amb el XVII Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila, de Joan Pujol Pedret i Ivan Salvadó Obrero, i que el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre ha publicat dins de la col·lecció Daliner (núm. 13)
Com diuen els propis autors en la introducció, "l'objectiu principal d'aquest estudi és recopilar informació de les embarcacions que han navegat les aigües de l'Ebre al seu pas per Móra d'Ebre, no només des de la vessant històrica, també entrant en els aspectes tècnics d'aquestes, com poden ser les modalitats de navegació, les parts d'una embarcació, accessoris o construcció".
És interessant l'aproximació que fan a les dos embarcacions que identifiquen la nostra comarca com són les muletes i els llaüts, ja que amb força imatges podem comprovar des del procés de construcció d'una embarcació fins a diferents tipus de pesca. 
A més, veiem l'evolució històrica que han tingut aquest tipus d'embarcacions. En el cas dels llaüts, per exemple, no únicament com a mitjà de transport de mercaderies, sinó també com a passos de barca, molins fariners o plataformes de treball. 
Segur que resulta interessant per la gent de Móra d'Ebre l'exhaustiu inventari que han fet els autors de les muletes de la població, algunes en actiu, d'altres en desús i d'altres desmuntades. Algunes d'elles, encara a dia d'avui, protagonistes de les festes del riu de la comarca. Finalment també trobem un llistat en forma de fitxa amb els dinous llaüts localitzats a Móra d'Ebre.
Finalment, el llibre no deixa de ser una reivindicació del passat fluvial de Móra d'Ebre però que podríem fer extensiu a d'altres poblacions riberenques.