dijous, 20 de juliol de 2017

dimecres, 19 de juliol de 2017

Fem gran l'acolliment

Tots els infants i adolescents necessiten un ambient familiar estable per créixer i desenvolupar-se d’una manera sana i segura. Alguns no ho poden fer amb la seva família perquè passa per moments difícils i no els pot cuidar adequadament.
L’acolliment familiar és una mesura de protecció i, a la vegada, un gest compromès de famílies que proporcionen un entorn de comprensió, acompanyament i estima a un infant que ho necessita durant un temps determinat. Aquesta mesura protectora no pretén substituir la família d’origen, amb la qual l’infant manté contacte i visites mentre dura l’acolliment.
ENTRE TOTS, FEM GRAN L’ACOLLIMENT

dimarts, 18 de juliol de 2017

Breve historia de Isabel la Católica, de Sandra Ferrer

L'amiga i periodista Sandra Ferrer continua amb la seva voluntat divulgadora de difondre les biografies de dones al llarg de la història mitjançant el seu lloc web Mujeres en la historia, les seves col·laboracions a la revista Clio i en la publicació de llibres, com aquest que ressenyo: Breve historia de Isabel la Católica.
En poc més de 300 pàgines fa una recorregut vital d'un personatge que ha marcat en certa manera l'esdevenir de la península ibèrica. 
Ens acosta a la biografia del personatge però sense perdre de vista el context social i històric, cosa que ajuda a comprendre encara millor les vicissituds viscudes en aquella època. Per tant ens presenta la Isabel reina de Castella, però també la reina religiosa, la reina política, la reina renaixentista, per tant, la figura pública d'Isabel I de Castella. Però a la vegada no es perd de vista Isabel com a filla, germana, mare i esposa.
Hi ha episodis cabdals com la conquesta de Granada, l'expulsió dels jueus o el descobriment d'Amèrica que expliquen també la projecció posterior que ha tingut el seu regnat.
També és d'interès un capítol en els darrers compassos del llibre quan confronta les dues cares de la reina catòlica, tant la llegenda negra que ha arribat als nostres dies, com també la versió més endolcida i apologètica del seu regnat.
Es completa el llibre amb un arbre genealògic, una cronologia biogràfica i un itinerari per la ruta isabelina pels espais de la reina catòlica (Madrigal de Altas Torres, Arévalo, Segovia, Medina del Campo, Tordesillas, Valladolid, Toledo, Salamanca i Granada)
L'autora destaca que el regnat d'Isabel la Catòlica va posar les bases de l'Estat modern. És evident que es tracta d'una biografia complexa, però Sandra Ferrer aconsegueix anar-la trenant amb informació abundant però clarificadora. 

dilluns, 17 de juliol de 2017

Malpàs 95


Ja ha sortit al carrer el núm. 95 de la revista Malpàs corresponent a juny de 2017. Com és habitual, en les primeres pàgines hi trobem el recull de revistes rebudes a la redacció des de l'últim número com són Fatumer de Pinell de Brai, La Cabana de la Fatarella, La Caragolera de Vinebre, La Foig de Garcia, La Veu de Flix, Lo Mussol de la Palma d'Ebre i Nova Gent, de l'escola Sant Miquel.
A continuació hi ha el bloc informatiu amb les notícies de l'ajuntament d'Ascó, del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, la informació sobre Ascó i la comarca apareguda a la premsa i les notícies d'ANAV, i a continuació els articles d'opinió.
En aquesta ocasió la protagonista de la secció I tu, què estudies? és la Montserrat Ferrús, i de la secció de Declaracions íntimes tres alumnes de 1r d'ESO que expliquen la seva experiència en el primer any a l'institut de Flix (Mariona Batiste, Héctor García i Jordi Rius)
Lo Llaüt també es fa ressò de les activitats organitzades així com l'agenda prevista.
En la secció Arrels hi ha articles sobre les monges de la Consolació d'Ascó (que van arribar al poble el 1892) o el centenari de la desapareguda Societat Obrera d'Ascó (1917).
La secció fotogràfica, els jocs d'abans, el racó literari, informacions de l'Escola Sant Miquel i de l'Institut de Flix completen una revista curulla d'informació.

diumenge, 16 de juliol de 2017

La Capelleta de la Mare de Déu del Carme

Avui es commemora la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels navegants, i que a Ascó té erigida una capelleta que recorda el passat fluvial d'aquest poble ebrenc.


La Capelleta de la Mare de Déu del Carme està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del qual se'n dóna la següent informació al lloc web del Mapa del Patrimoni de Catalunya:

Descripció
Situada al sud del nucli d'Ascó, entre la carretera i la xarxa ferroviària. Petita capella de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'una sola nau, amb un fals sostre enguixat. Darrera l'altar de marbre hi ha un arc rebaixat que ocupa tot el mur, amb l'interior folrat amb rajoles ceràmiques. S'accedeix al temple per un portal d'arc de mig punt adovellat amb brancals motllurats. A la clau hi consta inscrit l'any 1882. Sobre el portal hi ha una cornisa amb una finestreta romboïdal, rematat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte alguns dels carreus de les cantonades.

Notícies històriques
Es desconeix la data de la construcció de la primitiva ermita de la Mare de Déu del Carme, donat que estava situada arran del riu Ebre, sobre un pujol, com a Patrona de la navegació fluvial. Aquesta és molt important a Ascó pels privilegis de Lleuda concedits per tots els reis catalans fins Joan II. En construir-se la via del tren, calgué destruir l'ermita primitiva i fer-ne una altra un xic més endins del terreny, l'any 1882. El privilegi de Lleuda va regir fins fa ben pocs anys, doncs en fer-se el pont sobre el riu per les obres de la Central Nuclear, el 1972, la Barca d'Ascó deixà de passar i es va deixar de cobrar tota mercaderia, cotxe, carro o persona que passava amb ella, d'un costat a l'altre del riu.

dissabte, 15 de juliol de 2017

'El nazi de Siurana' de Toni Orensanz

'El nazi de Siurana' és un llibre més que interessant del periodista prioratí Toni Orensanz. Un treball a mig camí entre la crònica periodística i la investigació històrica, revela la veritable identitat del belga Jan Buyse, que als anys cinquanta del segle passat es va traslladar a Catalunya amb la seva esposa, Anita Salden, i més endavant es va construir un immens xalet a Siurana. Què tenia de particular aquest matrimoni? Doncs que el xalet que es van fer construir a Siurana ja era conegut entre la gent com "el xalet del nazi" o "el xalet del belga".
Va ser una trobada casual de l'autor amb la dona de Buyse a Cornudella -estava acompanyant a una amiga mestra que volia parlar amb Anita Salden sobre muntanyisme. Quan va saber que era la dona del belga que s'havia "amagat" a Siurana, i de la manera com ella parlava del passat, va fer que se li despertés el cuc detectivesc per saber què hi havia de cert sobre allò que s'explicava de Jan Buyse i què hi havia de cert ser sobre la trajectòria que s'havia anat muntant aquest matrimoni per amagar el seu passat nazi.
És així com Orensanz va estirant el fil i ens descobreix una vida que podria ser pel·lícula (guerra, presó, fugues, mentides...) però que el que fa és posar llum sobre el nazisme, un dels episodis més horrorosos de la història de la humanitat, i de quina manera, aquelles persones que en van estar totalment vinculades, van refer la vida amagant aquest passat, algunes d'elles lluny dels seus llocs d'origen, però probablement comptant amb la protecció de les autoritats.
Del llibre en destaco evidentment la pròpia història d'aquest muntanyenc belga i de la seva dona, però també, la manera amena com l'autor ens explica el desenvolupament de la investigació: les converses amb gent a qui l'havia tractat al poble, a la feina, o al món de l'alpinisme; o la consulta d'arxius o de premsa de l'època... 
De ben segur que la lectura del llibre et convida a la reflexió sobre com és possible refer la vida després de participar de l'horror nazi, sobre la veritat, sobre la necessitat de saber per avançar o sobre com s'ha de gestionar la memòria històrica.