dimarts, 6 de desembre de 2016

Manifest 6D: Treballem per Catalunya

En aquesta jornada en què l'Estat espanyol commemora el 38è aniversari de l'aprovació de la seva Constitució, centenars de càrrecs electes de Catalunya han preferit no fer festa davant una llei que coarta la llibertat de Catalunya i dels seus ciutadans. Aquest és el manifest que s'ha llegit en alguns dels ajuntaments de Catalunya a proposta de l'AMI (Associació de Municipis per la independència)

MANIFEST 6D 
Treballem per Catalunya 
Els alcaldes i alcaldesses treballem pels nostres pobles i ciutats, pel nostre país. Els 365 dies de l’any, de forma incansable i sense distinció de festius. La vocació de servei públic fa que estiguem a disposició de la nostra ciutadania, sempre, com un fet habitual. 
En aquest marc, gens excepcional, treballem avui també, dia 6 de desembre, per Catalunya. 
Com a país democràtic creiem que els dies festius han de ser representatius d’una sensibilitat majoritària i pròpia, mai imposada. 
Per aquest motiu els regidors i regidores de l’Ajuntament de (nom del municipi) volem 
MANIFESTAR que 
Treballem avui com qualsevol altre dia des del respecte més absolut per la diversitat política i social de Catalunya. No ens trobem còmodes commemorant una Constitució Espanyola que havia de garantir els drets elementals de la ciutadania i que ha acabat essent utilitzada per aquells que els volen limitar. Un text constitucional que s’utilitza políticament en contra de Catalunya, una i altra vegada. 
En l’actualitat, la interpretació de la Constitució espanyola està clarament polititzada per un tribunal il·legítim com el Tribunal Constitucional. La cotilla que suposa la Constitució acaba convertint-la en una presó per la democràcia, que impedeix al poble català decidir lliurement sobre el seu futur polític. En nom del text constitucional se suspenen lleis que afecten les necessitats més bàsiques de la ciutadania de Catalunya, com les lleis per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, per la igualtat efectiva entre dones i homes, la prohibició de la celebració de les curses de braus o l’impost de dipòsits bancaris són només algunes de les 24 lleis suspeses pel Tribunal Constitucional des del 2010. El Tribunal Constitucional intenta tallar de soca-rel qualsevol resolució del Parlament de Catalunya. D’aquesta manera, l’Estat, lluny d’actuar amb sentit democràtic, continua amb la seva intransigència i posa la mordassa a la veu de la majoria representada al Parlament. 
Darrerament, hem vist també com el text constitucional acaba essent utilitzat com a Codi Penal per investigar els càrrecs electes que en l’exercici de les seves funcions permeten el debat a Catalunya sobre el procés sobiranista. 
Constatem que la via per a la reforma de la Constitució espanyola és un camí que no porta enlloc i que alguns partits proposen per recentralitzar l’Estat i liquidar l’autogovern. No hi ha, per tant, cap esperança en cap reforma constitucional amb garanties de millora de l’estatus de Catalunya, com a integrant d’un suposat Estat federal. Per tot això, reafirmem que la plena sobirania de Catalunya i la garantia dels drets dels ciutadans i ciutadanes passa únicament per l'obertura d'un procés constituent en el marc de la República Catalana. Apostem per promoure als nostres municipis, de forma coordinada amb el Parlament de Catalunya, el procés constituent, el debat social i ciutadà que ha de servir de base a la futura constitució catalana. Construirem un país plural, divers, modern, socialment just i amb fortes conviccions democràtiques. 
Volem que els valors del futur estat estiguin basats en la solidaritat i el civisme, perquè aquestes són les arrels del nostre poble. Som terra d’acollida, som un país que vol garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom. Respectem la diversitat perquè ens enriqueix com a societat i promovem la igualtat d’oportunitats com a única manera d’avançar cap a un futur millor i més just. 
Avui, dia 6 de desembre, treballem per la convivència i el civisme. Avui, més que mai, convertim els nostres pobles i ciutats en exemples de participació, de civisme, i contribuïm a sensibilitzar sobre les desigualtats socials. 
I finalment, ens comprometem a fer difusió de les activitats que avui desenvolupem a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #treballemxcat 

dilluns, 5 de desembre de 2016

Un Thyssen mai vist, al CaixaForum

Un Thyssen mai vist és el títol d'una de les exposicions que ara per ara es poden visitar al CaixaForum de Barcelona, i que estarà disponible fins al 5 de febrer.
Es tracta d'una mostra que acull fins a seixanta-tres peces de la col·lecció del Museu Thyssen-Bornemisza amb obres que abasten un ampli repertori d'artistes, de Rubens a Picasso passant per Cézanne, Courbet, Pissarro, Juan Gris, el Greco o Fra Angelico, entre d'altres.
El motiu de l'exposició és commemorar el 25è aniversari de la creació del Museu Thyssen de Madrid.
En aquesta ocasió, la manera com s'ha organitzat l'exposició es tradueix en cinc espais temàtics -no cronològics- i que s'agrupen sota els següents epígrafs:
- la pintura religiosa
- retrats i personatges
- la destrucció de l'objecte, la natura morta
- del paisatge còsmic a l'interior del bosc
- de la veduta al laberint urbà
Com ens té acostumats, el CaixaForum posa a l'abast de la ciutadania un aparador cultural de primer nivell.

dijous, 1 de desembre de 2016

dimecres, 30 de novembre de 2016

#VolemAcollir: manifest 'Casa nostra, casa vostra'

Catalunya ha estat sempre terra d'inclusió, però no podem oblidar que en molts moments també hem estat rebuts en altres terres. A Catalunya convivim amb persones de la resta de l’Estat, persones de totes les cultures, de tots els països i de totes les creences.

Més de 290 milions de persones han hagut de desplaçar-se forçosament de casa seva per conflictes armats, vulneracions dels drets humans, canvi climàtic i pobresa. Des de l’any 2000, i per culpa de les polítiques europees de blindatge de les seves fronteres, més de 35.000 persones han perdut la vida intentant creuar el Mar Mediterrani, que s’ha convertit en un immens cementiri. L’any 2016 ha estat un dels més mortífers.

Els estats membres de la Unió Europea, lluny d’oferir una solució a la situació, han restringit encara més el pas de les persones fins a tancar les fronteres i Europa s'ha consolidat com una gran fortalesa. N’entren amb comptagotes i qui ho aconsegueix ho fa jugant-s’hi la vida i buidant-se les butxaques en favor de les xarxes de tràfic de persones. Un cop arriben als nostres pobles i ciutats, corren el perill dels CIE, l’exclusió i el racisme. Aquestes polítiques de la UE incentiven la mortalitat i esborren del mapa les vies segures i legals. Per molt que s’apliquin mesures per frenar la immigració, les persones continuaran intentant arribar perquè els motius que les empenyen a fugir són molt més forts que els murs que es puguin trobar pel camí.

El 2015, l’Estat espanyol es va comprometre a rebre 17.337 persones refugiades en un termini de dos anys. Malgrat les pèssimes condicions en què es troben aquestes persones, aquest compromís s’està incomplint a hores d’ara. D’aquesta manera, el govern espanyol, conjuntament amb altres estats europeus, vulneren sistemàticament el Dret internacional així com els compromisos adquirits amb la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans o la carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE), entre d’altres. L’acord entre UE i Turquia n’és un exemple flagrant.

Les competències en polítiques d’asil són estatals, però creiem que Catalunya i les seves institucions han de donar una resposta més clara i contundent davant el desplaçament forçat de persones més gran des de la II Guerra Mundial. Catalunya té competències en polítiques d’acollida i podria aplicar mesures per millorar-les i enfortir-les des d’ara mateix.

Per tot això, davant la inacció de l’Estat espanyol, fem una CRIDA A LES INSTITUCIONS CATALANES A:
1. Actuar definitivament davant d’aquesta situació tal com reclama la ciutadania perquè Catalunya sigui terra d’acollida.
2. Garantir la inclusió i el desenvolupament social digne de les persones migrades a Catalunya i comprometre’s a aplicar mesures contra el racisme, la xenofòbia, la LGTBIfòbia i la violència masclista.
3. Defensar el dret a la lliure circulació de les persones, tal com queda recollit a l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
4. Treballar per eradicar les causes d'injustícia, violència estructural, guerra i vulneració dels drets humans en origen que són l’arrel dels moviments forçats o no desitjats de població. I en aquest sentit, fomentar la cultura de pau. Demanem que s’assumeixin compromisos immediats.

I ANIMEM LA CIUTADANIA a organitzar-se, mobilitzar-se i fer sentir la seva veu per tal d’aconseguir una conscienciació col·lectiva que afavoreixi el canvi d’actitud de les institucions en relació amb l’anomenada “crisi migratòria” que actualment viu la Mediterrània.

diumenge, 27 de novembre de 2016

L'altra, de Marta Rojals

Feia temps que tenia pendent la lectura de L'altra, de Marta Rojals. Tant temps com gairebé tres anys que fa que va sortir publicada (gener de 2014). 
És la segona novel·la d'aquesta autora de la Palma d'Ebre que després del seu èxit amb Primavera, estiu, etcètera (2011) s'ha fet un lloc entre la nova narrativa catalana. A més, la podem seguir cada setmana en el seu espai d'opinió -Mail obert- a Vilaweb.
Si bona part de la primera novel·la tenia com a escenari un poble de la Ribera d'Ebre, ara la trama es trasllada completament a Barcelona i en tot cas hi ha petites incursions  a la comarca de la Costera (podria ser el Maresme, no?). Tot i això, els personatges tornen a ser un reflex de la societat actual, en què s'han superat alguns paradigmes, en què ha trontollat l'estabilitat, en què han canviat les formes d'entendre el món i de relacionar-se.
Amb L'altra Marta Rojals ens presenta l'Anna, una dissenyadora que s'ha hagut d'adaptar a les circumstàncies -una autònoma en temps de crisi-; que comparteix la vida amb el Manel, que ha perdut la feina; qui viu amb inquietud les urgències de la trentena -el pas del temps i la maternitat, la consolidació o no de la relació de parella. Sens dubte un retrat d'aquests últims anys, fet amb la dosi justa de passat per entendre el present dels personatges. 
Marta Rojals reflexa en el seu estil la forma de parlar pròpia dels seus personatges, cosa que transmet major credibilitat a la novel·la. Ja ho va fer així a l'anterior llibre amb el parlar de la Ribera d'Ebre.
Podria semblar una novel·la d'aparent trama senzilla però a cada pàgina els personatges no et deixen de sorprendre, sempre hi ha un nou element capaç de desestabilitzar l'Anna, la seva relació de parella o la feina.
És una novel·la de secrets i de sentiments. D'excés de passat i de vertigen de futur.

dissabte, 26 de novembre de 2016

Ebre, del bressol a la batalla

Ahir a la nit es va estrenar per TV3 la pel·lícula Ebre, del bressol a la batalla (2015), dirigida per Román Parrado.
Els experts en cinema comentaran si es tracta d'una producció més o menys potent, i els historiadors valoraran si hi ha o no alguna incongruència en el guió, però els que simplement ens vam asseure davant la televisió vam poder copsar que es tracta d'una pel·lícula que té la virtut de mostrar la cruesa d'un episodi de la nostra història, que en alguns casos hem sentit explicar als nostres grans (tot i que sovint amb pocs detalls per la ferida que va suposar) i que sens dubte, va colpir generacions de catalans i espanyols.
La guerra civil i en particular la batalla de l'Ebre va separar germans o amics en bàndols oposats, es jugava alhora en dos camps de batalla diferents: una guerra al front i una guerra als despatxos (a l'estat, però també a les cancelleries europees). En definitiva, com totes les guerres, va mostrar el millor i el pitjor de l'espècie humana.Tot això es pot entreveure al llarg d'un film que no deixa indiferent.
La pel·lícula ha mostrat un paisatge (el nostre) que 78 anys després del final de la batalla, continua sent mut protagonista d'uns fets d'infaust record. Cal dir que cada cop es vol que sigui un escenari menys mut, per alguns tard i malament, però almenys que es pugui reparar la memòria d'aquells que van lluitar defensant la llibertat i la democràcia.

divendres, 25 de novembre de 2016

Rebobina, canviem el fil de la història


MANIFEST INSTITUCIONAL
DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA 
ENVERS LES DONES 
25 de novembre de 2016 

Avui, 25 de novembre, les administracions i la societat civil tornem a aplegar-nos per manifestar, una vegada més, el nostre rebuig a la violència masclista i per fer pública la nostra ferma voluntat de treballar fins eradicar-la. 

Un any més som aquí per fer palès que els drets de les dones són drets humans i que el fet de vulnerar-los, més enllà de la irracionalitat, la injustícia i la crueltat, significa una manca de reconeixement de l’autoritat i de la llibertat de les dones. 

És imprescindible, per tant, posar en valor el paper històric i pioner dels moviments feministes i dels grups de dones que van denunciar públicament la violència masclista i van crear grups de suport i d’assessorament a les dones que la patien. D’aleshores ençà, el rebuig social no ha parat de créixer i les mesures impulsades des de les administracions públiques per donar-hi resposta han augmentat. 

Així, a Catalunya, ens hem dotat com a país de la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes, que defineix els canvis a fer per eliminar tot allò que ens allunya de l’equitat entre homes i dones en els diferents ordres de la vida, pública i privada. Tot i això, lamentablement, una sentència del Tribunal Constitucional ha anul·lat alguns articles concebuts per promoure la igualtat al món laboral. 

Aquesta sentència és un entrebanc en la promoció dels drets de les dones perquè a Catalunya volem avançar respecte a les nostres competències. En aquest sentit, no podem obviar que és en l’àmbit de les relacions laborals on encara perviuen, ara per ara, moltes discriminacions que allunyen les dones d’una situació d’igualtat efectiva respecte els homes. És per això, que les polítiques d’igualtat de gènere són un eix estratègic del país que construïm conjuntament des de les institucions públiques i la societat civil. 

També, l’acompliment de la Llei catalana 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, aprofundeix en l’aplicació d’un model que aposta per la creació i enfortiment d’una xarxa pública de recursos i serveis i amb una sèrie de drets reconeguts per a totes les dones que es troben en situació de violència masclista. 

El desplegament normatiu d’aquests darrers anys ha permès desenvolupar un model d’abordatge integral adreçat a millorar l’atenció i la recuperació de les dones i també avançar en la detecció de casos i en la prevenció de la problemàtica. 

Aquest any, les institucions signants volem denunciar, de manera especial, les violències sexuals, perquè són la màxima expressió de la dominació patriarcal envers les dones. En aquest sentit, i malgrat els progressos respecte de la igualtat formal entre dones i homes, les violències sexuals no són socialment contestades de manera contundent, ans al contrari, la prevalença del sexisme en l’ordre simbòlic hegemònic de la nostra societat indueix a qüestionar la dona víctima de l’agressió. 

Mostra d’això, són les dades i estudis que indiquen que una part de la joventut no percep l’existència de desigualtats entre homes i dones i no identifica determinades conductes d’abús i control com a formes d’exercir violència masclista. Actituds d’imposició, de menyspreu, amenaces, humiliacions, gelosia... s’instal·len com a pràctiques normalitzades en les relacions i les creences tradicionals al voltant de l’amor romàntic afavoreixen aquesta tolerància juvenil cap a la violència masclista. 

Respecte de les violències sexuals, tots els missatges han coincidit en la necessitat que les dones vigilem, perquè l’imaginari actualment vigent ens responsabilitza. En aquest moment històric, però, és imprescindible construir models culturals que reprovin les violències sexuals en totes les seves manifestacions i desautoritzin l’apologia d’aquestes violències. 

Així, la denúncia a la Fiscalia de deu blocs i cinc vídeos d'internet que incitaven a la violència masclista i que acumulaven més d'un milió de visites, per part del Consell Audiovisual de Catalunya i del govern, és un pas molt important que ens encoratja a treballar en aquesta línia. 

Per això, és imprescindible un canvi de valors que permeti superar l’androcentrisme que nega la presència i les aportacions de les dones a la societat, i que imposa uns estereotips i rols de gènere basats en la infravaloració de tot el que està relacionat amb la feminitat. És necessari que sumem les voluntats i els sabers dels moviments feministes i grups de dones, i que comptem amb la implicació de tota la ciutadania, que a través d’accions col·lectives i individuals, actuen per eradicar aquesta xacra social. 

Les institucions i administracions públiques hem de cooperar per implantar un model d’abordatge respectuós amb la llibertat de les dones, reparador del dany i innovador amb la difícil tasca de prevenir la violència masclista fins eradicar-la definitivament. 

I avui, 25 de novembre, ens fem nostra la frase de la reconeguda vocalista Nina Simone que afirmava: la llibertat per a mi és no tenir por.