divendres, 22 de novembre del 2013

25 anys de Camí de Sirga

Es commemora el vint-i-cinquè aniversari d'una de les obres de la literatura catalana que ha tingut més ressò internacional en el segle XX, és el Camí de sirga del mequinensà Jesús Moncada (1941-2005). Aquesta  va ser una obra cabdal que va projectar una literatura en català en majúscules. Camí de sirga evoca la desaparició de Mequinensa, antiga vila de la vora de l'Ebre i centre d'una important conca minera i d'un intens tràfic fluvial.Ha estat traduïda en idiomes com el castellà, el francès, el portuguès, el neerlandès, el danès, l'anglès, el suec, l'alemany, el vietnamita, el gallec, el romanès... entre d'altres.
Pels qui som de la vora de l'Ebre, aquesta obra va evocar el nostre paisatge i la cultura fluvial de casa nostra. Va ser la redescoberta d'un paradís perdut endut pel progrés. 
Sempre és bon moment per llegir o per rellegir aquest llibre. N'adjunto un fragment.


"Mister Oliver Wilson arribà a la vila per l'octubre del 1922. Baixà del tren a l'estació de Faió i remuntà l'Ebre amb el llaüt d'un asconès anomenat el Bisbe a causa de la seva beateria, pregonada per la col·lecció ben nodrida de medalles que duia sempre penjades del coll: des d'una Verge del Carme, patrona de navegants, encarregada de protegir-lo de naufragis i d'altres desgràcies del riu, a la d'una beata italiana força miraculosa. Aquesta gaudia de la devoció cega de l'asconès perquè, a mitges amb un desinfectant abrusador que l'espellotava de viu en viu, acabava de deslliurar-lo d'unes bestioles acèrrimes i rabiüdes encomanades per una barjaula tortosina al jaç del pecat ("Phthirus pubis, vulgarment cabres", havia remugat, malèvol, l'Honorat del Cafè, agnòstic de tota la vida, mentre li allargava el flascó amb el remei per damunt del taulell de l'apotecaria, sense adonar-se que la denominació llatina, interpretada pel navegant com a fórmula litúrgica, augmentava les virtuts de la medecina). Una setmana després del miracle, quan l'asconès començava a oblidar la coïssor embogidora, el senyor Wilson va desembarcar al moll de la Plaça davant l'interès de tot déu. El Bisbe, seguit de la tripulació carregada amb l'equipatge del foraster, va acompanyar-lo a la Fonda del Vell Senglar."