dijous, 8 de maig del 2014

Desmond Tutu, Premi Internacional Catalunya

El Govern ha fet pública la concessió del XXVI Premi Internacional Catalunya que, a proposta del jurat, ha recaigut en l'arquebisbe sud-africà Desmond Tutu. El jurat ha destacat "la seva vigorosa i constant lluita per la justícia social i la millora de les condicions dels oprimits, des d’una integritat, un coratge i una capacitat excepcionals".
El guardó el lliurarà el President de la Generalitat el dimarts 3 de juny.


Dades biogràfiques 
DESMOND TUTU
Desmond Mpilo Tutu va néixer a Klerksdorp, a Sud-àfrica, el 7 d’octubre de 1931. El seu pare era professor en una escola, la seva mare, treballadora domèstica. Batejat com a metodista, més endavant tota la família es va convertir, per influència de la seva germana Silvia, a l’Església Episcopal Metodista Africana. 
Desmond Tutu va ser educat a l’escola missionera que dirigia el seu pare, i als 12 anys tota la família va emigrar a Johannesburg. 
 
El seu somni d’infantesa era esdevenir metge, però, en no ser possible per a la seva família afrontar les despeses de la carrera mèdica, va esdevenir mestre. El 1953 va obtenir el títol al Col·legi Bantú de Pretòria i el 1955 es va llicenciar a la Universitat de Sud-àfrica; el juliol d’aquell any es va casar amb Nomalizo Leah 
Shenxane, amb qui tindrà quatre fills. 
 
Després de tres anys com a professor de secundària, quan el Govern sud-africà va introduir un sistema educatiu inferior per als negres, Tutu va ingressar en el ministeri anglicà, fent realitat la seva passió tant per curar com per l’ensenyament. El 1960 es va llicenciar en Teologia a la Facultat Teològica St. Peter, a Johannesburg, i va ser ordenat sacerdot el 1961. No gaire temps després de ser ordenat, va obtenir el Grau d’Honor de Divinitat i un Màster en Teologia al Kings College, a la Universitat de Londres, a la Gran Bretanya. 
 
De 1967 a 1978 va ocupar una sèrie de càrrecs cada vegada més prominents, des de professor al Seminari Teològic Federal a Alice, Sud-àfrica, i capellà a la Universitat de Fort Hare, fins a conferenciant al Departament de Teologia de les universitats de Botswana, Lesotho i Swazilàndia, director associat del Fons per a l’Educació Teològica del Consell Mundial d’Esglésies, a Kent, a la Gran Bretanya, degà de la Catedral de St. Mary, a Johannesburg, i finalment bisbe de Lesotho. 
 
El 1978, arran de la revolta a Soweto de 1976, Sud-àfrica estava sumida en el caos, i el bisbe Tutu va ser persuadit per ocupar el càrrec de secretari general del Consell Sud-africà d’Esglésies. Va ser des d’aquesta posició que va esdevenir una figura tant nacional com internacional. Justícia i reconciliació i la fi de l’apartheid van ser les prioritats del Consell sota el seu mandat, perseguint aquests objectius amb vigor i compromís. Sota la seva tutela, el Consell va esdevenir una institució important a la vida espiritual i política sud-africana, desafiant la societat blanca i el Govern, i assistint les víctimes de l’apartheid. 
 
Inevitablement, el bisbe Tutu es va anar implicant en la controvèrsia en parlar contra les injustícies del sistema de l’apartheid. Durant uns quants anys se li va negar el passaport per viatjar a l’estranger. Va esdevenir un líder prominent en la croada per la justícia i la conciliació racial a Sud-àfrica. Se li adjudica l’encunyació del qualificatiu “Nació de l’arc de Sant Martí”, per descriure metafòricament la Sud-àfrica posterior a l’apartheid. Expressió que des d’aleshores s’ha incorporat per descriure la diversitat ètnica de Sudàfrica. 
 
El 1984 va rebre el Premi Nobel de la Pau per la seva constant lluita contra l’apartheid. El 1985 va ser elegit bisbe de Johannesburg.  

El 1986 el bisbe Tutu va ser elevat a arquebisbe de Ciutat del Cap, i des d’aquest lloc va treballar també per salvar l’abisme entre blancs i negres a Sud-àfrica. I com arquebisbe, Tutu va esdevenir el mediador i el conciliador principal en la transició cap a la democràcia al seu país. El 1995 el president Nelson Mandela el va nomenar president de la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació, un organisme creat per investigar violacions dels drets humans produïdes sota l’apartheid.  
 
El 1996 es va retirar com a arquebisbe de Ciutat del Cap, i al cap de poc temps va rebre el títol honorífic d’Arquebisbe Emèrit. Des d’aleshores ha ocupat diversos càrrecs acadèmics i de lideratge mundial, entre d’altres membre del Kings College; president de la Conferència Africana d’Esglésies; canceller de la Universitat de Western Cape; catedràtic de Teologia a la Facultat de Teologia de Candler, a la Universitat d’Emory, a Atlanta; o professor visitant a les universitats de Cambridge, a Massachusetts, i North Florida, a Jacksonville. 
 
Els últims anys l’arquebisbe Desmond Tutu ha dirigit la seva atenció cap a la lluita contra la sida, viatjant per tot el món per contribuir a la conscienciació de la malaltia i les seves tràgiques conseqüències en les vides humanes i el sofriment. 
 
L’arquebisbe Tutu ha obtingut títols honorífics de més de 130 universitats, incloses Harvard, Oxford, Cambridge, Columbia, Yale, Emory, The Ruhr, Kent, Aberdeen, Sydney, Fribourg (Suïssa), Ciutat del Cap i la Universitat de Sud-àfrica. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements, a més del Premi Nobel de la Pau el 1984, com l'Orde al Servei Meritori lliurat pel president Mandela; el Premi als Serveis Excepcionals a la Comunió Anglicana de l'Arquebisbat de Canterbury; el Premi Atenes de la Fundació Onassis; l'Orde Mexicà de la Medalla Asteca; el Premi Martin Luther King Jr. a la Pau No Violenta; el Premi Gandhi per la Pau; el Premi J. William Fulbright a la Comprensió Internacional; i la Medalla Presidencial de la Llibertat, la distinció honorífica civil més important als Estats Units, atorgada a individus que han fet contribucions significatives en diferents àmbits de la vida. 
 
Desmond Tutu és autor entre d’altres de Cap futur sense perdó, Plorant al Desert, Esperança i sofriment, El poble de l’Arc de Sant Martí de Déu, Una oració africana, L’imprescindible Desmond Tutu, Déu té un somni i el llibre per a nens El somni de Déu

(Nota de premsa Generalitat de Catalunya)