dilluns, 27 d’abril del 2015

Malpàs 86


La revista Malpàs ja torna a ser al carrer amb un nou exemplar, corresponent al número 86. La portada se'ns presenta amb una imatge de les corrides dels Clots per Sant Antoni, de Biel Pubill, festa que també trobem reflectida a l'interior amb una comunicació presentada per membres de Lo Llaüt a unes jornades a Canals (País Valencià) així com amb un àlbum fotogràfic dels Tres Tombs i dels tres dies de corrides.
Com que és la primera revista de l'any, hi trobem les fotografies dels asconencs i asconenques nascuts durant l'any 2014, i que protagonitzaran la plantada d'arbres per Santa Paulina, el primer dissabte de juny.
Les notícies municipals i del Consell Comarcal, els articles d'opinió i el recull d'activitats de Lo Llaüt omplen de contingut la part més informativa de la revista.
El Col·lectiu de Dones participa de la revista fent difusió de dues les activitats realitzades el darrer trimestre: la festivitat de Santa Àgueda i la commemoració de la dona treballadora.
L'editorial es fa ressò de la riuada de principis de març exigint una gestió eficaç del riu i el seu entorn per part de les administracions competents.

diumenge, 26 d’abril del 2015

Lo llop i la rabosa

Fa uns dies es va presentar l'adaptació del conte Lo llop i la rabosa, un conte que hem sentit explicat als nostres pares i iaios, i que Laura Mur Cervelló ha recollit fent-ne una bonica adaptació. Aquest conte no és exclusiu d'Ascó, sinó que en alguns pobles veïns també s'explica, això sí, fent esment als propis espais geogràfics. 
Les il·lustracions del conte són de Jaume Ferrús Serra, qui novament ha donat vida amb el seu estil propi a espais tan nostres com el castell, el carrer Sequerets o cal Cavaller, i que ha sabut retratar els trets distintius d'aquests personatges de conte: l'astúcia de la rabosa i la ingenuïtat del compare llop.
A part del conte il·lustrat, la publicació també recull amb una separata la versió completa d'aquesta rondalla d'animals.

divendres, 24 d’abril del 2015

La Ribera d'Ebre camí del 24M

Un cop desvetllades les candidatures que concorren a les municipals del maig, també és moment de fer balanç de com es presenta el panorama a la comarca de la Ribera d'Ebre. 
En total són 35 les candidatures que es presenten entre els catorze municipis de la comarca. CiU i ERC tenen una presència pràcticament a tots els municipis: 13 i 12 llistes, respectivament. Mentre que la federació nacionalista únicament no disposa de candidatura a Miravet, els republicans són presents a tota la comarca excepte Vinebre i Riba-roja d'Ebre. 
A distància d'aquests partits es troba el PSC que disposa nova marca sota la denominació de Candidatura de Progrés, i que només ha aconseguit disposar de llista a Móra d'Ebre, Móra la Nova, Garcia i Riba-roja d'Ebre. Les dificultats dels socialistes en ser presents a la comarca es reflecteix en el fet que han deixat de presentar candidatura en poblacions en què el 2011 van formar part dels equips de govern, potser Flix és el cas més rellevant, però s'hi sumen poblacions com Ascó, Benissanet o Ginestar.
Els independents de la FIC un cop més són presents , en aquesta ocasió a tres poblacions de la comarca: a les habituals llistes d'Ascó i La Serra d'Almos (Tivissa), s'hi suma una candidatura independent a Flix.
Com a novetat a la comarca hi ha Solidaritat Catalana per la Independència (SI) amb dos candidatures a la Ribera d'Ebre, en concret, Flix i Rasquera.
Finalment el PP únicament disposa d'una única candidatura, en aquesta ocasió al cap de comarca, Móra d'Ebre. Una presència que no deixa de ser testimonial si es té en compte que en anteriors conteses electorals havia tingut presència en ajuntaments com Ascó, Flix, Riba-roja d'Ebre o Móra la Nova.
A grans trets, es pot parlar de continuïtat entre els alcaldes i alcadesses de la Ribera, ja que dels catorze màxims representants municipals, dotze ho han estat en el mandat de 2011-2015. Únicament els alcaldes d'Ascó, Rafael Vidal, i de Ginestar, Josep Maria Domènech., no opten a la reelecció.
Finalment, esmentar que dels catorze municipis, en dos ja se sap qui assolirà de nou el govern municipal. Es tracta de Vinebre i Miravet, amb Gemma Carim (CiU) i Toni Borrell (ERC) al capdavant, ja que les seves candidatures concorren en solitari en aquestes eleccions, i en tots dos casos, la força política actualment al govern revalidarà la confiança.

dijous, 23 d’abril del 2015

Feliç diada de Sant Jordi!

Que avui, pels carrers de Barcelona,
 he vist maldestres traficants 
canviar llibres per roses 
de tant en tant.

 

dimecres, 22 d’abril del 2015

Llistes municipals d'Ascó 24M2015

Trenta-dos dies abans de les eleccions té lloc la publicació de les candidatures que concorreran a les eleccions convocades, en aquest cas les desenes des de la recuperació de la democràcia. A partir d'avui comencen les travesses de com quedaran els consistoris del mandat 2015-2019.
Respecte les darreres eleccions de maig de 2011, a Ascó s'ha passat de cinc a tres candidatures, i en totes elles hi ha hagut canvi respecte els alcaldables que presenten les diferents formacions.
Aquestes són les candidatures que s'han formalitzat:

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL (ERC - AM)
1. En Jose Jaimot Jimenez (Independent)
2. En Josep Miquel Biarnés Sanz (Independent)
3. Na Rosa Maria Montaña Blazquez (Independent)
4. Na Maria Teresa Querol Sanchez (Independent)
5. En Fernando Romo Cañado (Independent)
6. En David Ortiz Jordà (Independent)
7. En Genis Nogales Jornet (Independent)
8. Na Natividad Parramon Fernandez (Independent)
9. N'Alex Jaimot Gimenez (Independent)

CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU)
1. Sra. Margarita Daura Biarnés (Independent)
2. Sr. Josep Serra Serra (Independent)
3. Sra. Cristina Serra Cavallé (Independent)
4. Sr. Miquel Àngel Ribes Jornet (Independent)
5. Sra. Núria Franquet Calvente (Independent)
6. Sr. Robert Viñes Castán (Independent)
7. Sr. Felipe Ventura Callau (Independent)
8. Sr. Jordi Troyano García (Independent)
9. Sr. Miquel Llop Serra (Independent)
Suplents
1. Sr. Ramón Sans Fonfria (Independent)
2. Sr. Antonio Martínez Losilla
3. Sr. David Vilar Alcázar (Independent)
4. Sr. Enric Mariano Sabé (Independent)
5. Sr. Sergi Albertón Ribes (Independent)
6. Sra. Rosana Mateu Cubedo (Independent)
7. Sr. Alex Jurado Vila (Independent)
8. Sra. Montserrat Nicolau Borràs (Independent)
9. Sr. Josep Anton Vallès Grau (Independent)
10. Sr. Jordi Ferrús Batiste (Independent)

INDEPENDENTS D'ASCÓ (IA) - FEDERACIÓ D'INDEPENDENTS DE CATALUNYA (FIC) (IA-FIC)
1. En Jose Maria Buixeda Ruana
2. En Xavier Serra Montaña
3. En Ramon Plaza Domenech
4. En Salvador Florido Florido
5. Na Maria Montserrat Lerma Diaz
6. Na Josefa Egea Peralta
7. En Rosendo Muniesa Blasco
8. En Jesus Munte Pradas
9. N'Antonio Casanova Castello
Suplents
1. En Vicente Biarnes Biarnes
2. En Miquel Radua Ribes
3. En Miguel Perez Serra
4. N'Agustin Monte Cliville
5. Na Maria Angeles Valles Vilanova

dimarts, 21 d’abril del 2015

dimecres, 8 d’abril del 2015

Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el catalanisme

L'any passat Montserrat Tura va deixar el PSC després de més de trenta anys de militància socialista, i també va ser el moment en què va veure la llum un llibre, Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el catalanisme, que ens aporta la seva particular visió de tot plegat. 
Des del començament aquest assaig polític és provocador, com bé ens ho indica el títol.
Montserrat Tura s'ha caracteritzat al llarg de la seva trajectòria política de fermesa, i fins i tot, podem dir que de coherència. Així que sota aquestes premisses ens ofereix una mirada crítica a l'esdevenir recent del PSC, això sí, fent una mirada enrere fins al moment fundacional, en què era un instrument polític on s'hi trobava el doble compromís del catalanisme i de l'esquerra.
Aquesta aproximació al PSC s'acompanya a una aproximació a la seva personalitat política, tant a partir de l'esperit rebut dels seus avantpassats vinculats a la política (és néta i besnéta d'alcaldes de Mollet) com pel seu propi compromís des de la lluita antifranquista fins a esdevenir alcaldessa de la seva ciutat (1987-2003) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). 
És interessant conèixer les interioritats dels partits polítics, uns instruments útils per a l'organització democràtica de la societat, però que a la vegada es mouen per uns interessos no precisament polítics.
En aquest sentit, Montserrat Tura és capaç de captivar l'atenció del lector amb uns capítols breus però que no deixen d'esmentar cap dels capítols destacats dels darrers trenta anys del PSC en particular i de la polítca en general.
El llibre es converteix en una eina per poder entendre el perquè de la seva actuació política al llarg dels anys, i de la dolorosa decisió d'estripar el carnet del PSC. Ens afirma i reafirma la seva voluntat de procurar virar el rumb del seu partit per tornar al lloc d'on no havia hagut de sortir mai. 
Des de fora, com a simples espectadors polítics, un pensa que els motius que la van fer deixar el partit, feia molt i molt temps que s'anaven covant. Des de la LOAPA de principis dels vuitanta, el PSC ha actuat com un apèndix del PSOE a Catalunya. És possible que en els darrers anys s'hagi accentuat, però certa subordinació al PSOE ha existit sempre, també quan ella tenia càrrecs executius dins del partit.
Finalment, el procés sobiranista té també el seu espai en el llibre. Ferma defensora del "dret a decidir", però encara se li percep un posicionament federalista, li costa donar el pas cap al sobiranisme, quan es reafirma en la idea que per ella l'escenari ideal seria "una unió basada en la llibertat".

dimarts, 7 d’abril del 2015

Acadèmia d'idiomes invisibles

Acadèmia d'idiomes invisibles és el poemari amb què l'Anna Bou Jorba va ser guardonada amb el IX Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó 2014.
Un estimulant recull de poemes que ens transporta a una acadèmia on tot sembla possible, fins i tot jugant amb la paradoxa i amb els sentits. El llibre està conformat de tres parts, cadascuna de les quals amb setze poemes, i amb un joc al final de cada part, un test de set preguntes relacionades amb el contingut del llibre. Haurem estat prou amatents?
Les tres parts del llibre són:
  • Lliçó 1: Llengües mortes.
  • Lliçó 2: Anatomia i dissecció dels objectes.
  • Lliçó 3: Teoria del desconeixement.
De l'Anna Jorba ens diu que és nascuda a Barcelona el 1973, i llicenciada en Disseny d'Interiors per l'Escola Eina de Barcelona. Redactora i coordinadora, entre els anys 2002 i 2006, de la secció de poesia de la revista literària Atenena. Redactora, des de 2006, del web de cinema Diario de Venusville. Beca europea de poesia "Fundamentals of Poetry" l'any 2011.
Amb el seu primer poemari, L'última mohicana, va obtenir el premi Vila de Martorell 2012.

Un dels poemes diu així:

L'altre dia vaig trobar-me la divinitat asseguda en una rosa, observant el
paisatge, aficionada i aliena, menjant crispetes invisibles. Em privava de la
vista de la flor, com et priva del petó protagonista, en tot cinema, l'etern
clatell del davant.
"Divinitat, please -no vaig poder estar-me'n de dir-li-, pots abaixar el
cap, que em tapes la rosa?"
I ella, sobtada, es va encongir d'espatlles mentre s'esmunyia per la butaca
del pètal; la tija com un pal de bombers per on lliscar i escapar-se...
Llavors, vaig adonar-me que la rosa em tapava la vista.

dilluns, 6 d’abril del 2015

Josep Màdico i Grau (Ascó 1904 - Reus 1970)

Aquest diumenge, tot fullejant el Diari de Tarragona, em va sorprendre llegir el nom d'un fotògraf asconenc, dins de la secció en què el Centre de la Imatge de Reus homenatja les figures que han destacat en aquest àmbit. 

Aquest és el contingut de l'article en qüestió:

JOSEP MÀDICO i GRAU (Ascó 1904 - Reus 1970)
Industrial del ram del comerç. Fotògraf creatiu
Un fotògraf inquiet
Botiguer, va regentar un establiment de queviures al carrer de Monterols, de productes especialitzats, amb prestigi i refinat regust de persona entesa en gustos minoritaris. El seu local era una mena d'institució de trobada i obligada tertúlia, on es parlava de filosofia naturalista, de muntanya, de fotografia i dels més variats projectes de tipus humà, artístic i cultural.
Al fons de l'establiment tenia instal·lat un aparell antic, visor de fotografies en relleu, on sovint es canviaven les imatges, i obtenia els elogis dels clients pel seu bon fer i cuidat prestigi de persona educada en el gust artístic.
Als anys vint, trobant-se treballant a Salou, es va unir a un grup d'amics seus de Reus i es dedicà a la pràctica d'esports. Més endavant es funda el Club Natació Reus Ploms, club on ell també practicava l'atletisme i la natació.
Integrat dins de moviments naturistes, deixeble del professor Nicolau Capo, va ser un apòstol del vegetarianisme. Donava sempre exemple d'una cura escrupolosa de la mateixa educació física, i no era gens estrany veure'l practicar a edat avançada la travessa al port de Salou.
Posteriorment, s'integrà al grup de gimnàstica del Centre de Lectura de Reus. Era membre de la Secció Excursionista del Centre de Lectura, així com de la Secció Fotogràfica, que per espai de molts anys enllaçà ambdues seccions.
Processava ell mateix les seves pròpies obres. Als seus inicis (anys vint) feia fotografies de gran format. El va fascinar el món de l'estereoscòpia. Va aprofundir coneixements de reulleu fotogràfic treballant amb la màquina clàssica del muntanyenc de l'èpica (Verascope Richard).
Participava amb força èxit a nombrosos salons de tipus local i estatal, on es prodigava en sensibilitats de recerca en dobles exposicions, trucatges, fotografia de bellesa en el camp dels models i el naturisme, i la particularitat del saló concurs de roses del Centre de Lectura.
Dissortadament, la pràctica totalitat de la seva obra es va perdre després de la seva mort, a causa d'una inundació a l'espai de tallers on ell guardava els seus negatius. Per tant, i de manera irreparable, es perdé la millor part de l'obra d'aquest inquiet personatge, del qual no es pot disposar de gairebé cap mena de dossier, sinó només del record que en tenen tots els seus companys de quan ell, personalment, mostrava els seus treballs.
La seva obra ha estat seleccionada a Temps de silenci. Panorama de la fotografia espanyola dels anys 1950-60, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i presentada al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, així com al Palais Tokyo de París, seu de la Mission du Patrimoine Photographique del Ministeri de Cultura francès.
Les seves obres han viatjat a altres exposicions col·lectives internacionals organitzades per l'AFR i patrocinades per Caixa Tarragona. La seva obra està inclosa dintre dels serveis de la Fototeca de Reus.
Recentment, la seva obra Patrulla rural de Guardia Civil ha estat seleccionada per a formar part de la Col·lecció d'Art dela Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (2014), fruit d'un treball realitzat al transcurs dels darrers dos anys, personalment per Josep Maria Ribas i Prosus, i en nom de l'Arxiu Històric de l'Agrupació Fotogràfica de Reus, amb la finalitat de reivindicar la memòria dels nostres pioners fotògrafs.

DIARI DE TARRAGONA, 5 abril 2015

diumenge, 5 d’abril del 2015

Processó de l'Angelet

Com cada Diumenge de Pasqua, el Pla de l'Església d'Ascó acull la processó de l'Angelet. Amb aquesta representació es fa el silenci a la plaça mentre que l'àngel (un nen de set o vuit anys) amb una bandera blanca va realitzant diferents passos i reverències davant de la Custòdia del Santíssim. A part de l'angelet, surten nenes -antigament Filles de Maria- que duen una bandera i un estendard, i també damunt d'una catifa blanca van apropant-se fins al Santíssim en mostra de respecte. Finalment, la Mare de Déu, i les nenes més petites d'entre dos i cinc anys regalen una pluja de pètals de flors a Nostre Senyor.
Cal dir que a Catalunya són Ascó, juntament amb Blanes i Olot, els únics municipis on apareix la figura de l'àngel anunciant la resurrecció de Jesús.

dissabte, 4 d’abril del 2015

Declaració municipalista de Cervera

El passat dimecres, l'entitat que aplega més de 700 municipis per la independència, va presentar un manifest que promou que els càrrecs electes que surtin escollits de les eleccions del 24 de maig, jurin o prometin el seu suport al procés en la presa de possessió de l'acte de regidors i regidores. També van expressar el desig d'afavorir, tot respectant l'autonomia municipal, pactes entre partits sobiranistes després dels comicis.


DECLARACIÓ MUNICIPALISTA DE CERVERA 
Les eleccions municipals que es celebraran el dia 24 de maig de 2015 han de suposar molt més que una acció per configurar el govern de pobles, ciutats i viles de Catalunya. Els ciutadans i ciutadanes votaran els seus alcaldes i alcaldesses però també, amb el seu vot, s’expressaran clarament sobre el futur polític del nostre país, un sentiment que va començar a florir a la manifestació del 10 de juliol de 2010 i que ha quedat ben palès en les darreres concentracions del dia 11 de setembre, ara amb l’horitzó de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. Per tot això, l’Associació de Municipis per la Independència proposa a les candidatures que es presenten a les eleccions municipals del proper mes de maig del 2015 que subscriguin els següents: 

ACORDS 
1. Respectant sempre la plena autonomia de cada municipi, donar prioritat a les aliances de govern entre tots els partits compromesos a treballar inequívocament per l’exercici de l’autodeterminació de Catalunya i amb l’objectiu d’assolir, durant el proper mandat municipal, la plena sobirania de la nació catalana. 

2. Incorporar la següent fórmula en la presa de possessió de cada electe local, en ple de constitució de la nova legislatura municipal que tindrà lloc el dia 13 de juny de 2015. Un cop realitzat l’acte de jurament o promesa, afegir-hi de forma personal: ‘Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anuncio que resto a disposició del nou Parlament, del president i del govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre de 2015, per exercir l’autodeterminació del nostre poble i proclamar, juntament amb totes les nostres institucions, L’ESTAT CATALÀ, LLIURE I SOBIRÀ’

3. Reafirmar el compromís dels nous ajuntaments per la transparència, la lluita activa contra la corrupció, el foment de la participació dels ciutadans en els afers municipals, així com prioritzar polítiques basades en la igualtat d'oportunitats, el manteniment dels serveis públics, pensant en els conciutadans que més pateixen, i més ho necessiten. 

4. Iniciar des del mateix moment de la constitució dels nous ajuntaments, al costat de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i altres entitats, un període transitori de màxima inclusió i unitat d'acció de totes les organitzacions i partits polítics compromesos amb el procés a fi de garantir la victòria del conjunt de les forces sobiranistes a les eleccions del 27 de setembre. 

5. Manifestar que si el resultat de la voluntat democràtica a favor de la sobirania i de la independència de Catalunya esdevé majoritari a les urnes el 27 de setembre, mostrem la total disposició per iniciar el procés constituent cap a la independència de Catalunya al costat de les nostres institucions. 

6. Enviar aquest acord a l’Associació de Municipis per la Independència (info@municipisindependencia.cat). 

Girona, 1 d’abril de 2015 

Sant Bartomeu de Camposines

Històricament les Camposines han estat un punt d'estratègic en trobar-se en un encreuament de camins i que comunica el territori litoral amb les terres d'interior. Probablement va ser poblat pels àrabs, però almenys es té constància documental que va rebre carta de població pels templers d'Ascó l'any 1208. Així es pot llegir en el llibre Les cases de templers y hospitalers en Catalunya (1910) de Joaquim Miret i Sans:
"Lo cert és que dos anys abans que Pere I confirmés la possessió d'Ascó al temple, ja l'orde (en 1208) concedia carta de població del llogaret de Camposines, membre o pertinencia de la comanda d'Ascó, a favor de Pons de Brusca y demés persones que voldrien anar a poblar, concedintloshi terres, aigues y pasturatges y ab la obligació de pagar anyalment deu mesures de blat".


Avui en dia, d'aquest poblament medieval en resta com a únic vestigi visible l'ermita de Sant Bartomeu:
"D'una sola nau, de planta rectangular, amb nou arcs apuntats molt gruixuts i molt junts, que arrenquen del terra. Sobre ells es recolzen grosses llosses de pedra que fan de teulada, encara que exteriorment s'ha posat recentment teula àrab.
L' absis s'ha perdut i es tanca la nau per una paret que cega l'últim arc.
La façana presenta una simple portalada de mig punt dovellada. A sobre la porta, tres petites mènsules i una petita espadanya.
Hi ha una petita espitllera i dos contraforts a un lateral, a nivell de terreny, molt grossos.
A l'interior es conserven capitells, fustes i bases, d'una portalada o d'un altar; una creu templera i una imatge de la verge, sense cap braços ni peus i amb restes de policromia. 
L'església ja existia al segle XIII (1280), però no se sap gairebé res d'ella.
S'assembla a la de Berrús, de la mateixa època i estructura interior. Totes dues pertanyien als templers d'Ascó el 1280.
És d'un gòtic molt primitiu, de transició del romànic, de línies molt massisses.
El dia de Sant Bartomeu s'hi celebra una missa". (Viquipèdia, consulta 03.04.2015)

Les Camposines va ser també un lloc estratègic en la batalla de l'Ebre (1938) i a tocar de l'ermita, des de 2005, hi ha dedicat un memorial a tots els combatents morts d'aquest episodi bèl·lic.