Cafè de París és l'última novel·la de l'escriptora xertolina Francesca Aliern, prolífica en els darrers temps, ja que cada any suma una novetat literària a la seva bibliografia.
Aquesta història neix a la vora de l'Ebre però no es queda a casa sinó que bona part de la trama succeeix ben lluny. Neix a la vora de l'Ebre perquè d'allí és la protagonista, la Magdalena, una jove filla de pagesos que després de la guerra civil opta per escapar-se amb un comediant grec que visita el poble. Aquest li veu aptituds artístiques, i ella es deixa convèncer i segueix les seves passes per poder triomfar en el món de la música.
Quan decideix marxar, la Magdalena ho fa d'amagat de la família perquè sabia que no ho entendrien. Comença un periple que la porta a Sant Sebastià on rep classes de música i de francès, i l'Alexis (que així es diu el comediant grec) li va buscant escenaris per actuar i es converteix en u una mena de mànager, tot i que es va veient que no és del tot clara la forma d'actuar de l'Alexis.
Aconsegueix anar-se fent un nom en el món de la música, canvia el seu nom pel de Madeleine, i tot i que escriu a casa seva des de tots els llocs on està, en cap moment la família respon les seves missives. La trama es desenvolupa a l'Argentina, Brasil, Estats Units i França. El títol, una referència clara a un escenari mític d'aquells anys de la postguerra mundial i que en certa manera és el repte o l'obejctiu que es marca la Madeleina com triomf artístic.
Agafant prestat aquest fragment de la contracoberta del llibre, aquest es pot resumir com "la història d'una dona apassionada per la música, que en temps de la Segona Guerra Mundial, recorres espais emblemàtics del món artístic i, en un moment determinat, agafa les regnes de la seua vida i ja no les deixa anar mai més, malgrat que siguin dures i punxenques".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada