dimecres, 23 d’agost de 2017

L'oreneta de Mont-Sacer, de Xavier Llopart

Una de les lectures d'aquests últims dies ha estat feta pensant en el proper curs escolar. Es tracta del llibre L'oreneta de Mont-Sacer. Un estiu per oblidar del periodista Xavier Llopart.
Es tracta d'una novel·la adreçada a joves, de 247 pàgines, que com el seu nom indica, ens trasllada a un estiu, i encara diria més, a un estiu dels d'abans. Una família de Girona, els Thomàs, es trasllada a Mont-Sacer a passar les vacances, un poble del Priorat que gratant una mica, descobrim que es tracta de la Bisbal de Falset.
Aquesta família té tres xiquets de diferent edat, i que integrats en el dia a dia del poble, viuen amb intensitat les coneixences amb gent de Mont-Sacer i amb d'altres arribats com ells a passar l'estiu, així com les inevitables aventures a la piscina, per festes o durant les nits a la fresca.
Un personatge misteriós, l'Emili de Cal Gat, tindrà el seu protagonisme precisament per l'aura de misteri que l'envolta. 
Ah, i la colla de xiquets de Mont-Sacer (autòctons i visitants) s'empescaran realitzar una publicació, és així com es convertiran en joves periodistes, per tant, curiosos de la realitat que els envolta.
El llibre està compost per molts capítols, amb una extensió que no va més enllà de les quatre o cinc pàgines, cosa que s'agraeix en donar-li agilitat a la narració.
Sens dubte és una obra que pot atrapar un públic juvenil pel seus joves protagonistes, així que en part s'hi poden sentir identificats, però també perquè rescata uns estius que sens dubte deixaven empremta. Probablement aquest tipus de vacances al poble s'estila menys que abans, sent substituït a dia d'avui pels viatges sovint a l'estranger, pels creuers, o fins pels adults d'avui de disposar de tants dies seguits de vacances.
Abans d'acabar la ressenya, deixeu-me dir que les il·lustracions són d'un vell conegut d'Ascó, el dibuixant de la Bisbal de Falset Francesc Masip, que d'entre la seva extensa producció destaca la Història d'Ascó en còmic (1999).

dimarts, 22 d’agost de 2017

Exposició sobre el ferrocarril a la Ribera d'Ebre

Fins al 30 d'agost es podrà visitar al vestíbul de l'ajuntament d'Ascó l'exposició que rememora el 125è aniversari del tram ferroviari entre Faió i Móra la Nova.
Aquesta mostra retrospectiva és una iniciativa de l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó i que ha comptat amb la complicitat i suport del Museu del Ferrocarril de Móra la Nova així com dels ajuntaments d'aquest tram ferroviari (Faió, Riba-roja d'Ebre, Flix, Ascó, Vinebre, Garcia i Móra la Nova).
L'exposició consta de 13 panells, repartits per poblacions, en els quals, a més de fotografies antigues de les estacions i els seus entorns, hi ha informació històrica sobre la presència del ferrocarril en aquest territori.
De moment ja s'ha pogut visitar a les poblacions de Móra la Nova i Garcia en el marc de les seves festes majors, i posteriorment a Ascó, es traslladarà a Riba-roja d'Ebre, Vinebre, Faió i Flix.

dissabte, 19 d’agost de 2017

El Casal Municipal compleix 25 anys

Va ser un 19 d'agost de 1992 quan es va inaugurar el Casal Municipal d'Ascó, un equipament llargament esperat i que la festa major d'aquell any olímpic va quedar inaugurat. L'estrena del Casal va suposar prescindir de l'envelat de festa major, on es concentraven els balls i concerts de festes, i que de tant en tant encara és enyorat per la gent.
L'alcalde d'aleshores, en Jaume Ferrús i Grau, va parlar-ne a la seva salutació de la festa major: "L'esperem, l'hem de gaudir, i més, quan també per a tots nosaltres -també per a Ascó ha arribat el 92-, s'aconsegueix una nova fita, la 1a fase del nostre Casal, que fa tants anys el poble d'Ascó volia tenir. I cal, doncs, en aquests moments tenir aquestes paraules sinceres d'agraïment per a tots aquells que ho han fet possible, començant per tots els membres de la corporació de la legislatura anterior. Tots d'una manera consensuada i unànime, com a portaveus vostres, juntament amb els tècnics i funcionaris que ens envoltaven, elaboràrem el guió del que volíem que fos el nostre Casal Municipal i n'encarregàrem el projecte. Crec que això era el 1988 -ha passat ja tant de temps, però diuen que tot el que és bo costa".
Els encarregats d'inaugurar aquesta infrastructura van ser el president de la Diputació de Tarragona, Joan Maria Pujals, i el delegat territorial de la Generalitat a Tarragona, Josep Maldonado.
Imatge: https://infoasco.jimdo.com

divendres, 18 d’agost de 2017

Tots som Barcelona

Disseny: Oscar Navarro

dijous, 17 d’agost de 2017

dimecres, 16 d’agost de 2017

dimarts, 15 d’agost de 2017

Monogràfic II: 125è aniversari de l'arribada del ferrocarril a Ascó

Ahir el blog es feia ressò d'una de les temàtiques del monogràfic que encapçala el programa de la festa major d'Ascó (els cinc segles de presència dels hospitalers a la comanda d'Ascó) i que hem elaborat juntament amb Biel Pubill.
Avui us presento l'altre tema que es treballa com és la presència del ferrocarril a Ascó i amb tot el canvi que va comportar en les comunicacions. 


És per això que us adjunto un fragment de la introducció en què donem a conèixer el perquè de la temàtica escollida tot contextualitzant-ho.

Finalment no volem passar per alt un fet històric relativament recent, l’arribada del ferrocarril a Ascó ara fa 125 anys, però que és innegable que va canviar la perspectiva i les comunicacions. D’una banda, va suposar el declivi del transport fluvial de mercaderies per l’Ebre que va anar veient com any rere any s’anaven perdent embarcacions, i per tant, moltes de les feines vinculades al riu. D’una altra banda, s’obria una nova via de comunicació que aproximava aquests pobles d’interior de la Ribera d’Ebre amb ciutats properes com Reus i Tarragona, a la vegada que quedaven connectats amb capitals com Barcelona i Saragossa. En certa manera, la modernitat i el progrés va arribar a casa nostra amb tren.
Biel Pubill i Soler
Josep Maria Raduà i Serra

dilluns, 14 d’agost de 2017

Monogràfic I: Els hospitalers, senyors del castell durant cinc segles

Un any més, juntament amb Biel Pubill, tenim l'oportunitat d'encetar el programa de la festa major d'Ascó amb un monogràfic que és un convit a fer una mirada enrere a la nostra història, a les tradicions compartides, al patrimoni a preservar.
En aquest 2017 hem optat per fer-nos ressò de dues efemèrides que es commemoren aquest any: els 700 de l'arribada de l'orde de l'Hospital com a encarregats de la comanda d'Ascó (1317-2017) i el 125è aniversari de l'arribada del ferrocarril a Ascó (1892-2017).


Us adjunto un fragment de la nostra introducció que explica el perquè del tema escollit:

Comencem traslladant-nos al castell, cap de la comanda d’Ascó. Per què? Doncs perquè ara fa set-cents anys que hi va arribar l’orde religiós i militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, i que va encarregar-se del territori que estava sota el control del castell d’Ascó durant cinc segles.

El 10 d’agost de 1317, el papa Joan XXII, a Avinyó, dictà una butlla ordenant el lliurament dels béns del Temple existents a la Corona d’Aragó, a fra Martí Pérez de Orós, castellà d’Amposta, de l’Orde de Sant Joan. El 6 de desembre de 1317, al castell de la vila, prenia possessió de la comanda d’Ascó passant a mans de l’Orde de l’Hospital.
La persecució als templers s’explica sobretot per les reticències amb què eren vistos per alguns monarques europeus –com per exemple el nostre rei Jaume II- per l’acumulació de poder i riquesa. Els templers van capitular al castell d’Ascó el 12 de gener de 1309 després de patir un llarg setge de les tropes del rei català.
Probablement els hospitalers no ens han arribat amb aquella aura de misteri i llegenda que ha envoltat de sempre l’orde templera, però sens dubte bona part de la història medieval i moderna d’Ascó s’explica a partir de com l’orde de l’Hospital va organitzar les seves propietats –que no eren poques- de la comanda d’Ascó i de quina manera va impulsar una regulació jurídica pròpia.
Fins i tot l’escut d’Ascó recull la presència hospitalera, ja que a part del castell de la vila –en tant que cap de comanda- també s’hi representa una creu de Malta, que és un dels símbols de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, i que consisteix en una creu amb vuit puntes, formada per quatre braços que formen sengles V amb el vèrtex al centre.
De l’època dels hospitalers podem parlar, entre d’altres, de les cases dels comanadors dins del poble atès que el mal estat de les estances del castell, a causa de diversos conflictes bèl·lics, van obligar a traslladar-se a dins del poble: seria el cas de cal Fortí, a la plaça de l’església, però també la casa del comanador Çapata, de qui encara es pot contemplar l’escut al carrer de la plaça nova.
Biel Pubill i Soler
Josep Maria Raduà i Serra

diumenge, 13 d’agost de 2017

Jocs populars per festa major



Enguany dins del programa de la festa major es mantenen els jocs populars i tradicionals a la plaça, però els amics Jordi Biarnés i Aurora Serrano m'han demanat "col·laboració" per tal de tornar a portar a plaça alguns jocs d'ahir que amb el temps s'han anat deixant de fer.
Així que capbussant-me a l'ahir publico al blog un petit recull de jocs que Carmel Biarnés va recollir en un article sobre les festes a Ascó a la Miscel·lània del CERE 7 (maig de 1989).
En concret, parla de l'activitat lúdica que es desplegava al pla de l'església el tercer dia de les festes d'estiu, que fins a principis dels anys seixanta del segle passat coincidia amb l'1 d'octubre -l'any 1963 la festa major de sant Miquel es va traslladar de finals de setembre a mitjans d'agost.

Cap a les tres de la tarda feien els jocs infantils i de grans: 
  • "Corrida de la forca" en què, a cavall d'un ruc havien de passar una de les pues d'una forca pel forat d'una arnella penjada d'una corda.
  • Bola ensabonada dins d'un clot d'aigua fet a terra i que s'havia d'agafar amb una sola mà sense baixar del ruc. 
  • Llums encesos penjats a la bragueta i a córrer.
  • La paella emmascarada amb monedes de duro, enganxades amb vesc.
  • Xocolata i bescuits que s'havien de donar uns als altres amb els ulls tapats.
  • Duros dins d'una cassola de farina que havien d'agafar-se amb la boca, després d'haver-se mullat la cara.
  • Corrides de sacs 
  • Corrides aparellats, lligats per una cama a la de l'altre
  • Corrides d'ou dins d'una cullera posada a la boca.

divendres, 11 d’agost de 2017

divendres, 4 d’agost de 2017

'L'hivern del món', de Ken Follett

L'hivern del món és el segon llibre de la trilogia The Century de Ken Follett. Si el primer llibre -La caiguda dels gegants- abastava el període que va des de la coronació del rei Jordi V del Regne Unit (1911) fins uns anys després de la Primera Guerra Mundial; L'hivern del món ens situa al període que va de 1933 fins a 1949 amb tota una Segona Guerra Mundial pel mig.
En el primer llibre de la trilogia la trama estava protagonitzada per cinc famílies: els Dewar (diplomàtics americans), els Fitzherbert (aristòcrates anglesos), els Williams (miners gal·lesos), els Von Ullrich (diplomàtics alemanys) i els Peshkov (treballadors russos), que tot i la distància geogràfica o social, s'anaven trobant en situacions diverses.
Aquestes mateixes famílies són la base sobre la qual gira la trama de L'hivern del món, en alguns casos, els mateixos protagonistes, i en d'altres, dels seus descendents (fills i nets).
És un llibre dens en pàgines (vora el miler) però que posa el focus sobre un període transcendent del segle XX amb episodis, alguns ben dramàtics, com l'ascens del nazisme a Alemanya, els diferents episodis de la Segona Guerra Mundial (com la invasió de la Unió Soviètica, o l'atac a Pearl Harbor, les bombes atòmiques...)
Per tant, sense perdre la voluntat historicista de la novel·la (l'autor introdueix en la trama personatges històrics com els presidents nord-americans, o els líders alemanys, anglesos i soviètics), no hem de passar per alt que la visió dels protagonistes dona un caire humà a episodis que han marcat l'esdevenir del món. Com la gent vivia els bombardejos o la manca d'aliments; el sotrac que suposava per noies i dones les violacions dels soldats; els sentiments de joves al front que anaven perdent l'idealisme que en alguns casos els havia portat allà...
La trilogia es tanca amb el llibre El llindar de l'eternitat que trasllada la trama de la història als anys de la guerra freda.

dimecres, 2 d’agost de 2017

La xarxa telefònica 1918-1922

Fa tres anys es va fer la commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, una institució pròpia que després de dos segles tenia competències arreu del país. Va ser un bon moment per posar en valor l'afany modernitzador de la Mancomunitat.
Ahir es va commemorar a Castellterçol el centenari de la mort del primer president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. 
La tasca de la Mancomunitat de Catalunya es va centrar especialment en dos aspectes: el desenvolupament econòmic i el foment de la llengua i la cultura catalanes.
Es recorda especialment el pla d'una xarxa viària de carreteres i camins, i l'establiment d'una xarxa postal i telefònica. A nivell cultural i educatiu no es poden passar per alt mesures com les biblioteques populars, les escoles experimentals, la conservació del patrimoni cultural i museístic o la normalització i el foment de la llengua catalana.
Adjunto en aquest apunt dos mapes de la Mancomunitat les comunicacions telefòniques dels anys 1918 i 1922. 
Si ens fixem en la llegenda, podem saber que a finals de 1918 des d'Ascó sortien dues línies interurbanes que ens unien amb Flix i amb Móra d'Ebre; a més hi havia una línia urbana amb la Fatarella i estava en construcció una línia interurbana que ens havia d'enllaçar amb Gandesa. Quan ho comparem amb el mapa de 1922 observem que la línia que havia de connectar Ascó amb la capital de la Terra Alta encara continuava en construcció (o en projecte)
A diferència de la companyia telefònica peninsular que unia sobretot ciutats, la Mancomunitat pretenia portar les comunicacions a la major part del territori català, arribant fins i tot als llocs més allunyats dels grans nuclis urbans.




divendres, 28 de juliol de 2017

'Els vells amics', de Sílvia Soler

La darrera obra de Sílvia Soler, Els vells amics, et convida a endinsar-te en el món que ha creat per aquesta ocasió. Com en les altres obres, té una capacitat de crear un personatges que et permeten entrar a les seves vides, a més creïbles, que ben bé podrien ser coneguts nostres. És així com podem dir que aquest llibre és un llibre de persones amb les seves circumstàncies, però persones.
Els vells amics ens presenta cinc estudiants que es coneixen estudiant Belles Arts a finals dels vuitanta, i que de manera regular han mantingut l'amistat. Ells són en Marc, la Lídia, en Mateu, l'Ada i en Santi. Tot comença amb un viatge iniciàtic de quatre dies a París -per visitar una exposició sobre Gauguin- quan es crea un lligam entre ells que saben mantenir al llarg del temps. Aquell vincle fort que va començar amb ben just vint anys i al voltant de l'art es manté passada la quarantena. Les retrobades entre ells és com recuperar els anhels de joventut, però clar, el temps passa, no tots poden  o saben mantenir la vocació artística i la vida també passa factura.
L'art juga un paper important al llarg de l'obra, és el lligam que uneix els amics i la seva presència és permanent al llarg de totes les pàgines. Però malgrat aquest paper de l'art, és un llibre sobre l'amistat. L'art és l'excusa i l'amistat és el motiu. Sílvia Soler detalla com va evolucionant l'amistat entre els cinc amics al mateix temps que va evolucionant la vida. No és fàcil mantenir-la, ja que el temps va carregant les motxilles de cadascun d'ells.
És una història que esdevé de manera cronològica des de 1989 fins a l'actualitat, però en cap cas és una història lineal, ja que van apareixent esdeveniments que aporten tremp narratiu a la novel·la.
I qui pot ser el que aconsegueix englobant el sentit del llibre és el darrer vers del poema "Amistad a lo largo" de Gil de Biedma: ¡Ay el tiempo! Ya todo se comprende.

dimarts, 25 de juliol de 2017

Amics per sempre, 25 anys

Avui es commemora el 25è aniversari de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, un esdeveniment que malgrat alguna ombra va impulsar Barcelona com una capital mundial i va situar Catalunya al món. 
En general, aquells quinze dies en què les mirades del món eren sobre Barcelona van deixar bones sensacions, només cal observar com la gent està recordant aquells jocs, tant els milers de voluntaris, com la ciutadania de Barcelona o els espectadors d'arreu del país. Qui més qui menys, té un record d'aquelles dates.
És indubtable que aquelles olimpíades han marcat un abans i un després a la ciutat de Barcelona.

dilluns, 24 de juliol de 2017

diumenge, 23 de juliol de 2017

De peus a terra. Cròniques d'una àvia al Caire, d'Anna Folch

A través d'una amiga, he tingut l'ocasió de llegir el llibre De peus a terra. Cròniques d'una àvia al Caire, d'Anna Folch.
El títol ja ens indica què hi trobem -una crònica de viatge- i l'indret també -el  Caire. L'autora, l'Anna Folch, mestra jubilada, va de viatge durant el mes de març de tres anys consecutius al Caire, a visitar la filla, el gendre i els nets que hi viuen per qüestions de treball, i aquest llibre recull tot allò que va esdevenir i de quina manera va ser captivada per una ciutat caòtica, inabastable, contradictòria...
No es tracta únicament d'un recull cronològic de llocs visitats i anècdotes per explicar. El llibre va més enllà. En totes les pàgines hi ha la mirada particular de l'autora i quan cal, de la seva reflexió sobre allò que està vivint o com li desperten els sentits. Això no vol dir que no hi trobem els episodis de navegar pel Nil, de visitar les piràmides o bé una escapada al mar Roig.
No té cap inconvenient de parlar amb franquesa de sentiments contradictoris que sent davant d'algunes situacions o com parla de com veu el paper de la dona en una societat com l'egípcia, o la convivència religiosa. Cal dir que les vivències relatades són de mitjans de la dècada anterior, per tant, abans de les primaveres àrabs de l'any 2011.
El seu és un estil molt àgil, per tant es llegeix bé i ràpid, i de tant en tant deixa anar el seu sentit de l'humor o una mirada irònica d'allò que l'envolta.
La seva és una mirada feta de forma empàtica, amb estimació cap aquella ciutat i els seus habitants.

dijous, 20 de juliol de 2017

dimecres, 19 de juliol de 2017

Fem gran l'acolliment

Tots els infants i adolescents necessiten un ambient familiar estable per créixer i desenvolupar-se d’una manera sana i segura. Alguns no ho poden fer amb la seva família perquè passa per moments difícils i no els pot cuidar adequadament.
L’acolliment familiar és una mesura de protecció i, a la vegada, un gest compromès de famílies que proporcionen un entorn de comprensió, acompanyament i estima a un infant que ho necessita durant un temps determinat. Aquesta mesura protectora no pretén substituir la família d’origen, amb la qual l’infant manté contacte i visites mentre dura l’acolliment.
ENTRE TOTS, FEM GRAN L’ACOLLIMENT

dimarts, 18 de juliol de 2017

Breve historia de Isabel la Católica, de Sandra Ferrer

L'amiga i periodista Sandra Ferrer continua amb la seva voluntat divulgadora de difondre les biografies de dones al llarg de la història mitjançant el seu lloc web Mujeres en la historia, les seves col·laboracions a la revista Clio i en la publicació de llibres, com aquest que ressenyo: Breve historia de Isabel la Católica.
En poc més de 300 pàgines fa una recorregut vital d'un personatge que ha marcat en certa manera l'esdevenir de la península ibèrica. 
Ens acosta a la biografia del personatge però sense perdre de vista el context social i històric, cosa que ajuda a comprendre encara millor les vicissituds viscudes en aquella època. Per tant ens presenta la Isabel reina de Castella, però també la reina religiosa, la reina política, la reina renaixentista, per tant, la figura pública d'Isabel I de Castella. Però a la vegada no es perd de vista Isabel com a filla, germana, mare i esposa.
Hi ha episodis cabdals com la conquesta de Granada, l'expulsió dels jueus o el descobriment d'Amèrica que expliquen també la projecció posterior que ha tingut el seu regnat.
També és d'interès un capítol en els darrers compassos del llibre quan confronta les dues cares de la reina catòlica, tant la llegenda negra que ha arribat als nostres dies, com també la versió més endolcida i apologètica del seu regnat.
Es completa el llibre amb un arbre genealògic, una cronologia biogràfica i un itinerari per la ruta isabelina pels espais de la reina catòlica (Madrigal de Altas Torres, Arévalo, Segovia, Medina del Campo, Tordesillas, Valladolid, Toledo, Salamanca i Granada)
L'autora destaca que el regnat d'Isabel la Catòlica va posar les bases de l'Estat modern. És evident que es tracta d'una biografia complexa, però Sandra Ferrer aconsegueix anar-la trenant amb informació abundant però clarificadora. 

dilluns, 17 de juliol de 2017

Malpàs 95


Ja ha sortit al carrer el núm. 95 de la revista Malpàs corresponent a juny de 2017. Com és habitual, en les primeres pàgines hi trobem el recull de revistes rebudes a la redacció des de l'últim número com són Fatumer de Pinell de Brai, La Cabana de la Fatarella, La Caragolera de Vinebre, La Foig de Garcia, La Veu de Flix, Lo Mussol de la Palma d'Ebre i Nova Gent, de l'escola Sant Miquel.
A continuació hi ha el bloc informatiu amb les notícies de l'ajuntament d'Ascó, del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, la informació sobre Ascó i la comarca apareguda a la premsa i les notícies d'ANAV, i a continuació els articles d'opinió.
En aquesta ocasió la protagonista de la secció I tu, què estudies? és la Montserrat Ferrús, i de la secció de Declaracions íntimes tres alumnes de 1r d'ESO que expliquen la seva experiència en el primer any a l'institut de Flix (Mariona Batiste, Héctor García i Jordi Rius)
Lo Llaüt també es fa ressò de les activitats organitzades així com l'agenda prevista.
En la secció Arrels hi ha articles sobre les monges de la Consolació d'Ascó (que van arribar al poble el 1892) o el centenari de la desapareguda Societat Obrera d'Ascó (1917).
La secció fotogràfica, els jocs d'abans, el racó literari, informacions de l'Escola Sant Miquel i de l'Institut de Flix completen una revista curulla d'informació.

diumenge, 16 de juliol de 2017

La Capelleta de la Mare de Déu del Carme

Avui es commemora la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels navegants, i que a Ascó té erigida una capelleta que recorda el passat fluvial d'aquest poble ebrenc.


La Capelleta de la Mare de Déu del Carme està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del qual se'n dóna la següent informació al lloc web del Mapa del Patrimoni de Catalunya:

Descripció
Situada al sud del nucli d'Ascó, entre la carretera i la xarxa ferroviària. Petita capella de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'una sola nau, amb un fals sostre enguixat. Darrera l'altar de marbre hi ha un arc rebaixat que ocupa tot el mur, amb l'interior folrat amb rajoles ceràmiques. S'accedeix al temple per un portal d'arc de mig punt adovellat amb brancals motllurats. A la clau hi consta inscrit l'any 1882. Sobre el portal hi ha una cornisa amb una finestreta romboïdal, rematat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, excepte alguns dels carreus de les cantonades.

Notícies històriques
Es desconeix la data de la construcció de la primitiva ermita de la Mare de Déu del Carme, donat que estava situada arran del riu Ebre, sobre un pujol, com a Patrona de la navegació fluvial. Aquesta és molt important a Ascó pels privilegis de Lleuda concedits per tots els reis catalans fins Joan II. En construir-se la via del tren, calgué destruir l'ermita primitiva i fer-ne una altra un xic més endins del terreny, l'any 1882. El privilegi de Lleuda va regir fins fa ben pocs anys, doncs en fer-se el pont sobre el riu per les obres de la Central Nuclear, el 1972, la Barca d'Ascó deixà de passar i es va deixar de cobrar tota mercaderia, cotxe, carro o persona que passava amb ella, d'un costat a l'altre del riu.

dissabte, 15 de juliol de 2017

'El nazi de Siurana' de Toni Orensanz

'El nazi de Siurana' és un llibre més que interessant del periodista prioratí Toni Orensanz. Un treball a mig camí entre la crònica periodística i la investigació històrica, revela la veritable identitat del belga Jan Buyse, que als anys cinquanta del segle passat es va traslladar a Catalunya amb la seva esposa, Anita Salden, i més endavant es va construir un immens xalet a Siurana. Què tenia de particular aquest matrimoni? Doncs que el xalet que es van fer construir a Siurana ja era conegut entre la gent com "el xalet del nazi" o "el xalet del belga".
Va ser una trobada casual de l'autor amb la dona de Buyse a Cornudella -estava acompanyant a una amiga mestra que volia parlar amb Anita Salden sobre muntanyisme. Quan va saber que era la dona del belga que s'havia "amagat" a Siurana, i de la manera com ella parlava del passat, va fer que se li despertés el cuc detectivesc per saber què hi havia de cert sobre allò que s'explicava de Jan Buyse i què hi havia de cert ser sobre la trajectòria que s'havia anat muntant aquest matrimoni per amagar el seu passat nazi.
És així com Orensanz va estirant el fil i ens descobreix una vida que podria ser pel·lícula (guerra, presó, fugues, mentides...) però que el que fa és posar llum sobre el nazisme, un dels episodis més horrorosos de la història de la humanitat, i de quina manera, aquelles persones que en van estar totalment vinculades, van refer la vida amagant aquest passat, algunes d'elles lluny dels seus llocs d'origen, però probablement comptant amb la protecció de les autoritats.
Del llibre en destaco evidentment la pròpia història d'aquest muntanyenc belga i de la seva dona, però també, la manera amena com l'autor ens explica el desenvolupament de la investigació: les converses amb gent a qui l'havia tractat al poble, a la feina, o al món de l'alpinisme; o la consulta d'arxius o de premsa de l'època... 
De ben segur que la lectura del llibre et convida a la reflexió sobre com és possible refer la vida després de participar de l'horror nazi, sobre la veritat, sobre la necessitat de saber per avançar o sobre com s'ha de gestionar la memòria històrica.

dijous, 13 de juliol de 2017

El documental 'Las cloacas de Interior'

Aquest cap de setmana a més de cent indrets d'arreu del país es projectarà el documental produït per Mediapro 'Las cloacas de Interior' que destapa la guerra bruta des d'algunes institucions espanyoles com la policia, la judicatura o estaments polítics envers adversaris polítics.
Aquesta projecció simultània està impulsada per Òmnium Cultural i s'engloba dins de la campanya engegada aquesta setmana, Crida per la democràcia, amb la vista posada al proper 1 d'octubre.
Aquest documental també es podrà veure per TV3 el dimarts 18 de juliol a les 22.00 hores, dins del programa "Sense ficció".
Aquest és el tràiler.

dimarts, 11 de juliol de 2017

Crida per la democràcia

dilluns, 10 de juliol de 2017

'Los prisioneros del paraíso', de Xavier Güell

Los prisioneros del paraíso és el segon llibre que escriu el músic i director d'orquestra Xavier Güell  i que ha estat editat aquest 2017.
La història ens trasllada al cor d'Europa en plena segona guerra mundial. El 1942, a Praga, és arrestat el director d'orquestra Hans Krasa, d'origen jueu, i que juntament amb altres compositors és traslladat al camp de concentració de Theresienstadt. Què té de particular aquest camp? Doncs que el volien convertir en una espècie de camp model per mostrar al món un suposat bon tracte cap als jueus reclosos, i que tenien la possibilitat de desenvolupar-se culturalment. Malauradament aquesta havia de ser la façana per mostrar a l'exterior, quan prou que sabien que havien d'acabar al camp d'extermini d'Auschwitz. Per això, van intentar jugar les seves cartes per intentar allunyar el seu destí final mitjançant la música, composant obres que els fes guanyar temps. Malgrat tot, es percep el clima dens i pesat que es respira a Theresienstadt.
A aquesta trama, s'hi suma una altra amb un persoantge, l'Elisabeth, una científica propera als caps nazis, i que investiga genèticament amb òrgans humans per tal de millorar la raça ària. És l'esposa del comandant del camp de Theresienstadt, però que tal com avança la història, es treu la bena dels ulls, i pren consciència del règim del qual participa, fins i tot de la monstruositat de la seva feina. Una Elisabeth, interessada per la música, que de joveneta havia admirat Hans Krasa, i ara pren consciència del destí fatal de Hans quan sap que és un dels reclusos del camp de concentració.
El tema de la novel·la és dur, la sordidesa dels camps de concentració i la vilesa dels comandaments nazis és evident, hi apareixen reflexions profundes que queden ben travades en el desenvolupament de la història. Qui hi té un paper important? La música. La música hi és present, directament o no, amb un paper principal o secundari. Parla amb passió de la vida, de la música i de l'art, i com diu el propi autor "la pasión es el mejor instrumento para entregarnos al mundo, pero la pasión debe ir acompañada de la compasión para abarcar todas sus posibilidades".
Per molt que hàgim pogut llegir sobre el nazisme, encara continua impactant el terror que van escampar per Europa amb un ideari reaccionari i demencial, esdevenint un autèntic monstre.

divendres, 7 de juliol de 2017

Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme


L'Arxiu Nacional de Catalunya publica els noms de totes les persones a les quals se'ls va instruir un procediment judicial militar durant la dictadura de Franco.
Aquesta publicació es fa en aplicació de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de víctimes del franquisme, aprovada el 29 de juny pel Parlament de Catalunya.
La llista presenta les víctimes ordenades alfabèticament: 66.590 són persones físiques i 15 són persones jurídiques. Hi ha persones a les quals es va instruir més d’un procediment.
La relació inclou cognoms i nom de la persona represaliada, sexe, tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), número de causa, data d’inici de la causa, data d’aprovació de la sentència o altra resolució, pena imposada i commutació o l’indult demanat. S’hi indiquen les persones que van ser executades.

dijous, 6 de juliol de 2017

Costa-Gavras, Premi Internacional Catalunya

Aquest 5 de juliol s'ha fet públic el nom del guardonat en el XXIX Premi Internacional Catalunya, es tracta del cineasta grec Konstantinos Costa-Gavras
Aquest guardó es concedeix anualment, des de 1989, a persones que amb la seva feina contribueixen a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
Atorgant-li aquest guardó, es vol destacar "la qualitat de la seva extensa i intensa filmografia, així com per la seva mirada crítica sobre el món i el seu compromís social". A més, s'ha qualificat el cineasta com "una persona compromesa amb el seu temps, que no deixa indiferent a ningú, en tant que testimoni de les principals convulsions històriques del segle XX, denunciant dictadures de diferent signe ideològic, especialment les trames que van portar a l’extermini jueu, i enfrontant-se als problemes del segle XXI, com l’atur, la immigració o el capitalisme”.
El President Puigdemont ha afirmat que les pel·lícules de Costa-Gavras “transcendeixen la conjuntura històrica del seu argument i s’han convertit així en símbols universals contra la intolerància, la repressió i la falta de llibertats”.

El guardó el lliurarà el President de la Generalitat el 17 de juliol.


Dades biogràfiques
COSTA-GAVRAS
Konstantinos Costa-Gavras va néixer el 1933 a Grècia. Reconegut com un dels millors cineastes contemporanis, ha rebut nombrosos premis com l’Òscar de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques nord-americana per al millor guió adaptat; un premi BAFTA; l’ÓS del festival de Berlín, la Palma d’Or i el premi al millor director del Festival de Cannes; un Premi Cèsar com a guionista i l’Orde deles Arts i les Lletres espanyoles.
Costa-Gavras ha contribuït també a la preservació del patrimoni fílmic des de l’Acadèmia del cinema francès, institució que ha presidit en dues ocasions.

(Nota de premsa Generalitat de Catalunya)

dimecres, 5 de juliol de 2017

dimarts, 4 de juliol de 2017

Es presenta la llei del referèndum #1oct2017

Aquest migdia els grups parlamentaris de Junts pel Sí i de CUP-Crida Constituent han presentat la que serà la Llei del Referèndum d'Autodeterminació que ha de donar cobertura legal el proper 1 d'octubre al referèndum que ha de permetre disposar de les claus de tots els panys. Com ha dit Jordi Turull, aquesta majoria parlamentària vetllarà perquè "s'exerceixi el dret d'autodeterminació, però primerament de tot tenim el deure d'exercir la determinació". Seguim!


***
  • la llei conté un preàmbul on s'exposen els motius que ens han portat fins aquí i s'inclou aquella legislació internacional (de l'ONU i del Tribuna de l'Haia) que contempla el dret d'autodeterminació dels pobles així com les diferents resolucions del Parlament en què de manera continuada i inequívoca s'ha defensat el dret a l'autodeterminació de Catalunya.
  • el poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i com a tal exerceix el dret a decidir lliure i democràticament, la seva condició política.
  • el referèndum és vinculant: si hi ha majoria de vots afirmatius, al cap de dos dies des de la publicació dels resultats es proclamarà la independència en sessió ordinària del Parlament; si hi ha més vots negatius, de forma automàtica es convocaran eleccions autonòmiques.
  • el màxim òrgan que regularà el procediment del referèndum serà la Sindicatura Electoral Nacional, formada per cinc juristes de reconegut prestigi. D'aquesta hi dependran les quatre sindicatures de demarcació, formades per tres membres més.
  • el cens serà elaborat pel govern i validat per la Sindicatura, a partir del qual es farà el sorteig dels membres de les meses electorals.
  • les meses electorals estaran formades per un president i dos vocals, més els corresponents suplents.
  • la llei del referèndum empara les autoritats i persones físiques i jurídiques que participin en l'organització del referèndum ja que la llei desenvolupa l'exercici del dret d'autodeterminació que forma part de l'ordenament jurídic vigent.
  • el cens electoral està format pels ciutadans majors de 18 anys residents a Catalunya així com aquells residents a l'exterior en què l'últim veïnatge administratiu hagi estat a Catalunya, tal i com succeeix habitualment en les eleccions al Parlament de Catalunya.
  • pel decret de convocatòria del referèndum del govern de la Generalitat es fixarà la data (1 d'octubre) així com aquelles normes com poden ser el model de papereta, la durada de la campanya electoral, els recursos i materials necessaris...
  • si els ajuntaments no cedeixen espais per al referèndum, la Generalitat els habilitarà.
  • hi haurà una única circumscripció electoral dividida en quatre demarcacions.
  • no es preveu ni un mínim de participació ni un mínim de vots afirmatius, tal i com aconsella la Comissió de Venècia per evitar el boicot d'una de les parts.

dilluns, 3 de juliol de 2017

Montjuïc. 100 anys de cartellisme

Fins el 30 d'agost es pot visitar a les instal·lacions del castell de Montjuïc una exposició que porta per títol: Montjuïc. 100 anys de cartellisme.
Es tracta d'una selecció de cartells d'època del darrer segle que mostra la importància de la muntanya de Montjuïc a partir dels esdeveniments més importants que ha viscut Barcelona, i singularment Montjuïc, al llarg del segle XX. 
En total són una vuitantena de cartells que esdevenen un recorregut històric a la Barcelona del XX però també un recorregut pels estils dels cartellistes més destacats de Catalunya, tant pintors com dissenyadors.
Aquesta mostra de cartells inclou esdeveniments com l'exposició internacional del 29, els actes polítics durant la República, la Fira de Mostres, els refugis durant la guerra, la Barcelona olímpica, l'oci a la muntanya, l'esport i el món del motor, els concerts, els festivals culturals com el Grec i les exposicions d’avui en dia.

diumenge, 2 de juliol de 2017

#notheycant

dissabte, 1 de juliol de 2017

Declaració del món local de l'1 de juliol de 2017


Els ajuntaments són la institució més propera als ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Durant més de 35 anys, els ens locals han bastit amb esforç una xarxa de serveis bàsics per a la ciutadania. Vertebradors del territori, agents indispensables per a la cohesió social i compromesos en la defensa dels valors fonamentals de la democràcia, els municipis i, en conseqüència, els alcaldes i alcaldesses, els regidors i regidores, han contribuït a construir el municipalisme català. En moments transcendentals de la nostra història col·lectiva, el paper dels ajuntaments sempre ha estat determinant per a l’assoliment dels anhels de justícia, progrés i llibertat dels catalans i catalanes. 

La proximitat de les institucions locals amb la ciutadania ha permès copsar, en tot moment, quins són els anhels i les necessitats dels nostres veïns i veïnes. Com a electes escollits a través de les urnes, ens devem a la ciutadania. I, si avui en dia hi ha una reivindicació que genera consens a Catalunya, no és altra que la celebració d’un referèndum per decidir lliurement el futur del nostre país. Des de fa anys, el poble català ha reclamat el seu dret a decidir. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya van configurar una cambra amb una majoria clara de diputats i diputades favorables al dret d’autodeterminació. Un reflex fidel del 80% de la ciutadania catalana que manifesta voler expressar-se a través de les urnes. 

La pluralitat i transversalitat que dóna suport a aquesta reivindicació ha quedat palesa, entre altres iniciatives, en el marc del Pacte Nacional pel Referèndum. Tot i les més de 500.000 adhesions que ha recollit, no han estat suficients per trobar una resposta per part del govern de l’estat. Com no pot ser d’altra manera, el món local tornarà a ser al costat dels seus ciutadans i ciutadanes i de la resta d’institucions del país per materialitzar aquesta voluntat expressada cívicament, política i democràtica de la immensa majoria de la societat catalana. 

El passat divendres 9 de juny, el president de la Generalitat i el vicepresident del Govern van anunciar, acompanyats pel conjunt del Govern i la majoria dels diputats i diputades del Parlament, la pregunta que se sotmetrà a consideració del conjunt de la ciutadania de Catalunya el proper 1 d’octubre: Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república? 

És per això que els alcaldes i alcaldesses, en tant que representants democràticament escollits dels nostres pobles, viles i ciutats, ens comprometem a acompanyar les institucions del país per garantir que el conjunt de la societat catalana pugui expressar-se lliurement i donar-hi resposta. Per això manifestem: 
  • el nostre ple suport a la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat i els encoratgem a seguir avançant en tots aquells passos necessaris per fer efectiva l’organització, convocatòria, celebració i aplicació del referèndum anunciat pel proper 1 d’octubre. 
  • la nostra predisposició i compromís a col·laborar en totes aquelles actuacions que des del Govern se’ns requereixin, i per això, en el moment que es faci la convocatòria, posarem a disposició de l’organització del referèndum els locals habituals on se celebren totes les conteses electorals als nostres municipis. 
  • que aquest compromís cívic i democràtic només està supeditat a la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya, expressada en el Parlament i el Govern de la Generalitat, i que no ens farem enrere per cap entrebanc polític, jurídic o de qualsevol índole que pugui articular l’Estat en contra de la celebració d’aquest referèndum.
Barcelona, 1 de juliol de 2017

divendres, 30 de juny de 2017

Nova Gent 80

Avui, amb la recollida de les notes, l'alumnat ha posat el punt i final al curs 2016/17. A la nostra escola, juntament amb els corresponents informes de final de curs, se'ls fa lliurament de l'última revista del curs, corresponent per tant al tercer trimestre, i que pot ser una bona lectura per començar les vacances.
Una revista que serveix per acomiadar la colla de 6è, que després de nou anys deixa l'escola i enfila el camí cap a l'institut. Una revista que serveix per recollir les sortides de final de curs: educació infantil a Riudoms per conèixer les granotes; o les visites a l'Espai Xocolata i les Caves Vilarnau a Sant Sadurní d'Anoia de cicle inicial, els quals també van anar a pasturar a Capafonts; i cicle mitjà i superior van traslladar-se al Vendrell per conèixer la figura de Pau Casals, i les colònies al Camp d'Aprenentatge Els Monestirs del Cister, a l'Espluga de Francolí.
També es donen a conèixer activitats com el projecte Miró que han fet a educació infantil, el projecte eTwinning "Read&Share" que un any més han encapçalat els de sisè.
El recull de notícies, treballs dels alumnes, els premis del curs o les seccions de biblioteca i esports completen una revista farcida de continguts.
Acabo aquest apunt amb un petit fragment de l'editorial que diu així: "També han canviat els nois i noies; les cames se'ls han fet llargues, els seus rostres no semblen els mateixos, els dits guaiten per davant els sandàlies, i les bates i jaquetes els van estretes. S'han fet una mica més grans, exactament un curs més grans. I això implica que no sols han crescut els seus cossos, segurament també han millorat el seu vocabulari, són capaços de resoldre problemes més complicats i d'entendre alguns fenòmens de la naturalesa que no coneixien; saben més cançons, són més àgils, potser han descobert alguna afició que fins aleshores no coneixien i tenen més amics que el curs anterior".

dijous, 29 de juny de 2017

Catalunya repara les víctimes del franquisme

El Parlament de Catalunya aprova, per unanimitat, l'anul·lació dels 63.961 judicis franquistes que van tenir lloc a Catalunya. Malauradament arriba massa tard -42 anys després de la mort del dictador- aquest exercici de democràcia, de justícia i de reparació dels que van patir el règim franquista. 

www.parlament.cat
Adjunto el preàmbul de la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

Preàmbul 
Des del mateix inici del cop d’estat militar de signe feixista que es va produir contra la Segona República Espanyola, i que va ésser l’origen de la llarga i cruenta Guerra Civil de 1936-1939, les autoritats franquistes van desplegar una multiplicitat de formes i mecanismes de repressió de totes aquelles persones que, per raó de llur afiliació política, sindical o associativa, per llurs idees o creences, o per llurs opcions vitals, consideraven enemigues del règim autoritari que estaven en procés d’edificar. 
La dimensió i la intensitat d’aquestes polítiques repressives donen fe de l’aberrant intenció d’anorrear i erradicar tota forma de pensament antagonista o dissident de la ideologia sobre la qual el franquisme va construir el conjunt de les seves institucions. 
Cal recordar que l’Estatut de Catalunya del 1932 va ésser derogat per la Llei del 5 d’abril de 1938, un acte il·legal de la dictadura franquista que només va poder ésser imposat per la força de les armes. Per això es van constituir els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, i es van dur a terme els processos aplicats pel procediment dels consells de guerra com a mitjà de repressió política vulnerant les competències i la legalitat aleshores vigent, també respecte als delictes tipificats, els procediments seguits i les garanties processals que eren exigibles. 
En atenció a les víctimes i llurs familiars, cal que una norma amb rang de llei constati i declari definitivament la nul·litat de tots aquests procediments, que es poden qualificar de farsa, i de les sancions i condemnes de greus conseqüències que se’n derivaren. 
Cal fer-ho, també, tenint en compte els requeriments formulats pels poders pú- blics, tant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, com el Relator Especial sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició del Consell de Drets Humans en el darrer informe del període de sessions del 22 de juliol de 2014, el qual ha requerit a les institucions de l’Estat «Identificar mecanismes idonis per a fer efectiva la nul·litat de les sentències adoptades en violació dels principis fonamentals de dret i del degut procés durant la Guerra Civil i el franquisme. Estudis comparats d’altres experiències de països que han afrontat reptes similars, molts inclosos en el context europeu, poden resultar summament profitosos», en aplicació de la Declaració universal dels drets humans, el Pacte internacional dels drets civils i polítics i el Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals. 
Els arguments en el sentit de no reobrir velles ferides del passat són inconcebibles en un context democràtic, ja que el restabliment de la dignitat de les víctimes no cerca la revenja sinó la veritat, la justícia, la reparació i la garantia de no repetició. 
Quaranta-dos anys després de la mort del dictador Franco no hi ha hagut cap llei que declari expressament la nul·litat dels judicis del franquisme. 
Per aquest motiu, aquesta llei, de conformitat amb l’ordenament jurídic, declara la il·legalitat dels tribunals i dels procediments i els consells de guerra instruïts a Catalunya des del 5 d’abril de 1938 fins al desembre del 1978 per l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar. 
Tot i que, a mesura que el conflicte va anar avançant i que van anar passant anys de dictadura, les autoritats franquistes van provar de dotar aquests instruments de repressió d’una aparença de legitimitat i de juridicitat, resulta impossible considerar que aquests òrgans tinguessin una autèntica naturalesa jurídica. 
Per a poder considerar que un grup de persones està jutjant i conferir a allò que decideixin la consideració i el necessari efecte de «cosa jutjada», cal poder sustentar en dret que l’òrgan en qüestió és realment jurisdiccional, que es tracta d’un autèntic tribunal. 
No es pot considerar òrgan jurisdiccional aquell que no respecta les més mínimes garanties d’imparcialitat, dret de defensa i cosa jutjada de les seves resolucions, o que no gaudeix d’independència de la resta de poders de l’Estat, com a mínim en el sentit que existeixi una atribució genèrica mínimament racional del poder de jutjar a un òrgan suficientment individualitzat. 
Dels consells de guerra franquistes i dels òrgans, jurats i tribunals a què es fa referència no se’n pot dir de cap de les maneres que fossin òrgans jurisdiccionals, que complissin els mínims requisits per a exercir la funció de declarar el dret pròpia d’un tribunal. L’anàlisi de llur naturalesa, composició i actuació ens obliga a veure’ls com el que van ésser, una farsa. Una actuació de fet revestida amb prou feines de la mera aparença, més o menys sofisticada en funció del moment històric, d’òrgans jurisdiccionals. 
Aquells processos polítics contraris a la legalitat es van mantenir més enllà de la mort del dictador en consells de guerra per causes de caràcter polític amb infracció dels drets fonamentals de moltes persones, que hi van ésser injustament sotmeses i, arran d’aquests, algunes d’elles, executades. 
Així, constatada la nul·litat d’origen dels procediments i de les resolucions, sentències, condemnes i sancions que n’emanaren, com a actuacions de fet i no pas jurisdiccionals que foren, i declarada legalment llur il·legitimitat, no ha de comportar cap problema que la llei en constati i en declari la nul·litat, i cerqui també d’establir un mecanisme administratiu àgil per a obtenir certificació individualitzada d’aquesta circumstància que la llei constata i declara. 
Atès que els processos i les resolucions dictades pels tribunals militars van ésser públics, per a fer efectiu el valor reparatori, aquesta llei habilita l’Arxiu Nacional de Catalunya perquè elabori i publiqui una llista de processos i sentències. 
Per tot això, ha arribat el moment d’assumir la responsabilitat històrica del Parlament de Catalunya, davant les víctimes d’aquells processos, reparant els abusos comesos pel règim franquista contra la legalitat judicial i procedimental i fent la reparació exigida per les persones represaliades, la societat catalana i les instàncies internacionals.

dimecres, 28 de juny de 2017

La toponímia asconenca en l'obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza


Fa uns dies es va presentar a Ascó el llibre La toponímia asconenca en l'obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Una proposta literària, de la Montserrat Ferrús Salvadó. L'interès de l'obra és evident però probablement el mèrit és que es tracta del treball de recerca de batxillerat de la Montserrat i que prèviament a la seva publicació, ha estat guardonada amb el Premi de Treballs de Recerca de Batxillerat sobre la Ribera d'Ebre (CERE), el Premi Ramon Calvo (Institut de Deltebre), el Premi Treball de Recerca en Turisme, Hoteleria i Gastronomia de Batxillerat (Fundació Gaspar Espuña-CETT) i el Premi IDECE per fomentar la projecció de les Terres de l'Ebre (IDECE).
Què hi podem trobar? Doncs una proposta de rutes literàries per Ascó i el seu terme a partir dels llibres La Creu de la mitja lluna i El meu riu, l'Ebre, de Carmel Biarnés (Ascó, 1928-1992); i Anjub, d'Andreu Carranza (Ascó, 1957). Així que ofereix un recull d'espais del poble i els seus voltants que ambienten les obres esmentades, i en el treball de la Montserrat Ferrús, hi apareixen amb una fotografia d'aquests indrets i amb una localització en un mapa. A més, hi podem trobar els fragments de les obres on apareixen esmentats els topònims.
Quant a rutes literàries que proposa, en trobem un total de set: dues pel poble i cinc pel terme municipal d'Ascó acompanyades d'un mapa, de les fotografies dels llocs que es visiten i dels textos més significatius de cada autor. 
Ara el que ens caldria és poder dur a terme alguna d'aquestes rutes.
Sens dubte, una tasca més que remarcable que ha fet la Montserrat Ferrús, que ha reivindicat el territori i ens aproxima la literatura de casa nostra.

dimarts, 27 de juny de 2017

Lo Llaüt organitza una cursa d'orientació a Ascó

L'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó organitza una primera cursa d'orientació nocturna pel poble en el marc de l'Escola d'Estiu 2017. Aquesta tindrà lloc el dijous 6 de juliol. Adjunto les bases d'inscripció a l'esmentada cursa:
  • Nom de totes les persones que formen el grup i les seves edats.
  • Grups formats des de 4 a 8 membres.
  • Tots els components han de ser major de 16 anys. 
  • El grup ha de tenir un nom original. Aquest servirà per identificar-los durant les proves.
  • Portar un mínim de 3 dispositius mòbils (telèfons, tablets) amb connexió a Internet, 3/4G. 
  • Al final de la cursa es verificaran un seguit de dades que s'hauran d'anar emmagatzemant als dispositius, per tant, és necessari que aquests, estiguin operatius fins al final de la cursa.
  • És necessària la APP Google Maps instal·lada als dispositius, per poder realitzar consultes amb coordenades.
  • És necessària una APP de lectura de codis QR per a desxifrar les pistes de localització.
  • És necessària com a mínim, una llanterna o algun equivalent per grup. 
  • La cursa es realitzarà sense la utilització de cap vehicle motoritzat o no (patinets, bicicleta, motocicleta, quad, etc...) 
  • Es recomana roba d'esport. 
  • La localització de la cursa es realitzarà per dins i fora de la població d'Ascó amb un radi màxim de 2 km. 
  • En algun moment de la prova es pot requerir material extra, aquest s'haurà de portar durant la resta del recorregut per poder utilitzar-lo. 
  • No es poden manipular les pistes. Aquesta manipulació serà motiu de desqualificació.
  • La cursa pot tenir una durada aproximada de 2 hores, tot i que segurament es realitzi amb menys temps. 
  • La cursa tindrà l'hora de concentració a les 21.30 h del dia 6 de juliol a la plaça del Casal Municipal. 
  • Data límit d’inscripció, el dia 3 de juliol.
  • Les inscripcions es realitzaran a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó.

diumenge, 25 de juny de 2017

Les monges de la Consolació a Ascó

Fa 125 anys, això és l'estiu de 1892, van arribar a Ascó les monges que s'havien d'instal·lar al carrer de l'Abadia, a la casa de Ca Biarnés, per tal d'obrir les portes d'un centre escolar destinat a noies i a pàrvuls. Aquestes monges, de la congregació de la Consolació, van ser part de la realitat d'Ascó fins a l'esclat de la guerra civil espanyola el 1936. Acabat el conflicte bèl·lic ja no van tornar a instal·lar-se al poble i es va cloure així un període de la presència d'aquestes religioses durant més de quatre dècades.
Una publicació, El Estandarte Católico, recull en les seves pàgines una carta adreçada al director en què es fa ressò de l'arribada, un fet que de ben segur va alterar la quotidianitat d'un poble abocat a la pagesia i a oficis vinculats al riu.

"Las dulces emociones é interiores consuelos que á todo católico ofrecen actos com los que esta poblacion ha tenido ocasion de presenciar en estos últimos días de mes, dejan tan marcada huella y gratos recuerdos en el corazon del cristiano, que no pueden en manera alguna olvidarse jamás: me refiero á la llegada á esta villa de las reverendas Hermanas de Nuestra Señora de la Consolacion.
Hace ya algún tiempo que varios padres de familia, llevados de su celo paternal por la cristiana educacion de sus hijos, teníamos el feliz pensamiento y laudable propósito de procurar la instalación de una enseñanza elemental de niñas y escuela de párvulos dirigidas una y otra por las citadas Hermanas: á este efecto, y bajo la inmediata direccion de nuestro bondadoso Sr. Ecónomo Rdo. D. Lorenzo Torta, la comision, al efecto nombrada, procuró ponerse de acuerdo con la reverenda Madre Superiora General de la Congregacion de Hermanos de Nuestra Señora de la Consolacion, y despues de obtenido el beneplácito de nuestro bondadoso Prelado, conseguimos de aquélla tan dichoso fin, viendo á Dios gracias, coronados nuestros buenos propósitos.
El dia 25 y á las doce horas del dia, el silbido de la locomotora y un vuelo general de campanas anunciaban al vecindario de esta importante villa, la llegada de las reverendas Hermanas; un numeroso gentio, presidido por nuestro celoso Sr. Ecónomo y por la comision, recibian en el anden á la respetable Vice-Superiora de la Congregacion Sor Clara Hojals, acompañada de otras cuatro hermanas, que son las destinadas para la enseñanza en esta, y del Rdo. D. José F. Domingo, presbítero, de Tortosa, que se dignó acompañarlas, contando desde luego con la venia del Sr. Obispo. Seguidamente se dirigieron á la iglesia parroquial para dar gracias á Dios por su feliz viaje; y á este fin, con exposicion de S. D. M., se cantó un solemne Te-Deum; luego despues, el Rdo. D. José F. Domingo en una corta y sentida plática, dió las gracias al numeroso concurso en nombre de las reverendas Hermanas y en el suyo propio, por el dignísimo recibimiento que acababa de dispensárseles, poniendo de manifiesto los inmensos beneficios espirituales y materiales que á toda la poblacion de Ascó iba á reportar la venida de las beneméritas Hermanas. Terminado el acto religioso á la una menos cuarto, se trasladaron todos á la casa de nuestro queridísimo amigo y digno representante en Ascó de la Comunion católico-tradicionalista, el rico propietario D. José Biarnés Freixes, quedando allí hospedados por el momento.
Al siguiente dia se celebró la funcion solemne, oficiando nuestro Rdo. Sr. Ecónomo, ocupando despues del Santo Evangelio la Cátedra del Espíritu Santo nuestro estimado amigo el Pbro. Sr. Domingo: su discurso fué un trabajo notable, haciéndonos ver lo muy desmoralizada que anda hoy por desgracia la sociedad, á consecuencia, sin duda alguna, de la falta de instruccion moral y religiosa en los centros de enseñanza. Hízonos ver luego los terribles efectos y desastrosas consecuencias del pecado de blasfemia, que desgraciadamante tan hondas raíces ha echado por la católica nacion española y en especial por estos pueblos ribereños; suplicando muy encarecidamente á los padres de familia enseñáran a sus hijos á respetar y alabar el Santo Nombre de Dios, y á que inscribiesen en la enseñanza de las Hermanas los nombres de sus hijos; pues allí, de seguro, aprenderán á amar á Dios, y á la vez se instruirán muy ventajosamente en las ciencias. Por la tarde del mismo día se celebró funcion en obsequio de la Santísima Virgen, subiendo al púlpito el citado Sr. Domingo, quien publicó con engalanada frase las glorias de nuestra cariñosa Madre, acabando su oracion pidiéndole su proteccion para las Hermanas y alumnas del Colegio, á quienes tenía la satisfaccion de colocar bajo su manto poderoso; bien como así tambien una bendicion para los cooperadores á tan santa obra.
Convenida por la Rda. Vice-Superiora y comision ó Junta el di y hora para la apertura de las escuelas, que ha sido el de hoy y ocho horas de la mañana, nos personamos en la Casa-Colegio y con verdadera satisfaccion se vieron correspondidos nuestros esfuerzos, pues eran muchísimas las madres que llevaban á sus hijas al citado Colegio para que allí reciban la ciencia necesaria tanto para el alma como para el cuerpo.
Tales son, Sr. Director, los actos que en esta villa y con el motivo expuesto hemos presenciado los hijos de Ascó. Quiera Dios que perseveremos insiguiendo sus santas inspiraciones; y que como consecuencia de la instruccion que nuestros hijos recibirán en las enseñanzas de las Hermanas, sea Ascó en el día de mañana, ya que no hoy por desgracia, modelo de pueblos cristianos.
EL ESTANDARTE CATÓLICO, 5 juliol 1892

divendres, 23 de juny de 2017

Missatge de la Flama del Canigó 2017

Estimats connacionals,

Del Canigó ens arriba com cada any la Flama per encendre les fogueres de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, d’Andorra, de l’Alguer.
Aquesta Flama ens uneix amb tots els pobles europeus: des de fa mil·lennis festegem com ells la nit de sant Joan amb tradicions i costums pagans i cristianitzats. Però als anys seixanta del segle passat catalans del Nord van donar un sentit nou a l’antiga festa: per sempre més l’han catalanitzada.

Arrelada al Canigó, la Flama hi poua la seva força espiritual i patriòtica. A l’empara de les Constitucions de Pau i Treva del segle XI testimonia la voluntat pacificant del nostre poble. El 1966 patriotes nord-catalans van franquejar amb la Flama la frontera francoespanyola imposada: van esborrar simbòlicament tres-cents anys d’ocupació, de mutilació del país, de suplantació de la nostra identitat mil·lenària.

El nord-català Gilbert Grau deixà ben clar el 1987 –fa just trenta anys enguany– els reptes: és la «Flama de la nostra Catalunya sempre més encesa per a portar el missatge de pau i germanor necessitat pels pobles que l’envolten. Missatge d’afirmació independentista… missatge de determinació per … fer entendre que Catalunya vol ser present a Europa, sobirana i mestressa del seu destí».
Des de llavors amb la Flama afirmem el que volem: l’alliberament nacional i social de la nació sencera. Amb la Flama exigim el respecte dels drets fonamentals internacionalment reconeguts com el dret de votar i decidir el nostre futur en cadascun dels territoris catalans.

Amb la Flama fem pinya i exigim per una part de la nació, el Principat de Catalunya, la República catalana, el nostre estat independent.

Amb la Flama sabem el que volem: la Confederació dels Països Catalans.

Mantenim-la encesa per preservar el nostre poble. El futur és nostre. Construïm-lo!

Visca Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans!
Visca la Flama del Canigó, símbol de la nostra unitat i unió!

Missatge de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans:
Assemblea Nacional Catalana, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, i Decidim.

dijous, 15 de juny de 2017

40 anys: eleccions del 15-J-1977 a Ascó

Avui fa 40 anys de les primers eleccions que es vivien a l'estat espanyol després de quatre dècades de dictadura. Uns mesos enrere hi havia hagut el referèndum de la reforma política que va ser el que va donar peu que al cap de mig any se celebressin uns comicis que havien de suposar la constitució del primer parlament (Congrés i Senat) posterior al franquisme.
A Ascó aquestes primeres eleccions van donar una victòria a la UCD, el partit del centredreta que s'havia fundat al voltant de la figura de l'aleshores president del govern. A continuació es van situar dues candidatures d'esquerra amb poca diferència de vots. Els partits que acabarien esdevenint la coalició electoral CiU van situar-se en quart i cinquè lloc i curiosament amb el mateix nombre de vots. Els hereus més directes del franquisme va obtenir un 3'5% dels vots. Aquelles eleccions encara no s'havia legalitzat ERC.
Aleshores, Ascó tenia una població que superava per poc els 2.000 habitants i comptava amb un cens de 1.676 electors:
Aquests van els resultats que es van donar:
  • UCD - 363 vots - 32,64%
  • PSUC-PCE - 224 vots - 20,14%
  • PSC-PSOE - 207 vots - 18,62%
  • UDC-IDCC - 112 vots - 10,07%
  • PACTE DEMOCRÀTIC PER CATALUNYA - 112 vots - 10,07%
  • CC-ALIANZA POPULAR - 39 vots - 3,51%
  • ESQUERRA DE CATALUNYA - 32 vots - 2,88%
  • AGRUPACIÓN ELECTORAL DE TRABAJADORES - 8 vots - 0,72%
  • FRENTE UNIDAD DE LOS TRABAJADORES - 7 vots - 0,63%
  • PARTIDO PROVERISTA - 5 vots - 0,45%
  • FALANGE - 3 vots - 0,27%