divendres, 23 de juny de 2017

Missatge de la Flama del Canigó 2017

Estimats connacionals,

Del Canigó ens arriba com cada any la Flama per encendre les fogueres de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, d’Andorra, de l’Alguer.
Aquesta Flama ens uneix amb tots els pobles europeus: des de fa mil·lennis festegem com ells la nit de sant Joan amb tradicions i costums pagans i cristianitzats. Però als anys seixanta del segle passat catalans del Nord van donar un sentit nou a l’antiga festa: per sempre més l’han catalanitzada.

Arrelada al Canigó, la Flama hi poua la seva força espiritual i patriòtica. A l’empara de les Constitucions de Pau i Treva del segle XI testimonia la voluntat pacificant del nostre poble. El 1966 patriotes nord-catalans van franquejar amb la Flama la frontera francoespanyola imposada: van esborrar simbòlicament tres-cents anys d’ocupació, de mutilació del país, de suplantació de la nostra identitat mil·lenària.

El nord-català Gilbert Grau deixà ben clar el 1987 –fa just trenta anys enguany– els reptes: és la «Flama de la nostra Catalunya sempre més encesa per a portar el missatge de pau i germanor necessitat pels pobles que l’envolten. Missatge d’afirmació independentista… missatge de determinació per … fer entendre que Catalunya vol ser present a Europa, sobirana i mestressa del seu destí».
Des de llavors amb la Flama afirmem el que volem: l’alliberament nacional i social de la nació sencera. Amb la Flama exigim el respecte dels drets fonamentals internacionalment reconeguts com el dret de votar i decidir el nostre futur en cadascun dels territoris catalans.

Amb la Flama fem pinya i exigim per una part de la nació, el Principat de Catalunya, la República catalana, el nostre estat independent.

Amb la Flama sabem el que volem: la Confederació dels Països Catalans.

Mantenim-la encesa per preservar el nostre poble. El futur és nostre. Construïm-lo!

Visca Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans!
Visca la Flama del Canigó, símbol de la nostra unitat i unió!

Missatge de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans:
Assemblea Nacional Catalana, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, i Decidim.

dijous, 15 de juny de 2017

40 anys: eleccions del 15-J-1977 a Ascó

Avui fa 40 anys de les primers eleccions que es vivien a l'estat espanyol després de quatre dècades de dictadura. Uns mesos enrere hi havia hagut el referèndum de la reforma política que va ser el que va donar peu que al cap de mig any se celebressin uns comicis que havien de suposar la constitució del primer parlament (Congrés i Senat) posterior al franquisme.
A Ascó aquestes primeres eleccions van donar una victòria a la UCD, el partit del centredreta que s'havia fundat al voltant de la figura de l'aleshores president del govern. A continuació es van situar dues candidatures d'esquerra amb poca diferència de vots. Els partits que acabarien esdevenint la coalició electoral CiU van situar-se en quart i cinquè lloc i curiosament amb el mateix nombre de vots. Els hereus més directes del franquisme va obtenir un 3'5% dels vots. Aquelles eleccions encara no s'havia legalitzat ERC.
Aleshores, Ascó tenia una població que superava per poc els 2.000 habitants i comptava amb un cens de 1.676 electors:
Aquests van els resultats que es van donar:
  • UCD - 363 vots - 32,64%
  • PSUC-PCE - 224 vots - 20,14%
  • PSC-PSOE - 207 vots - 18,62%
  • UDC-IDCC - 112 vots - 10,07%
  • PACTE DEMOCRÀTIC PER CATALUNYA - 112 vots - 10,07%
  • CC-ALIANZA POPULAR - 39 vots - 3,51%
  • ESQUERRA DE CATALUNYA - 32 vots - 2,88%
  • AGRUPACIÓN ELECTORAL DE TRABAJADORES - 8 vots - 0,72%
  • FRENTE UNIDAD DE LOS TRABAJADORES - 7 vots - 0,63%
  • PARTIDO PROVERISTA - 5 vots - 0,45%
  • FALANGE - 3 vots - 0,27%

dilluns, 12 de juny de 2017

Estàndards, d'Alba Dalmau

Estàndards és l'obra amb què l'Alba Dalmau (Cardedeu, 1987) va ser guardonada amb el XXVIII Premi Literari Vila d'Ascó, corresponent a l'edició de 2016.
El llibre és un recull d'onze contes, cadascun independent un de l'altre, però que tenen un fil conductor comú, l'amor, o potser també hauríem d'incloure el desamor. Es tracta de la vida sentimental de diferents parelles, i per tant, de diferents enfocaments de com es viu o es pot viure l'amor, tan variat com la vida mateixa. És així com trobem des d'una primera parella al començament en què no és el que sembla (i se'ls hi ha acabat l'amor) o parelles en què un dels dos té ganes de fer un canvi radical... i així fins a onze situacions diferents.
Són parelles d'edat o procedència diferent, per tant, el ventall d'històries d'amor que abasta és ampli.
L'origen del títol? D'una banda cada conte porta per títol un estàndard de jazz que en certa manera sintetitza en ell mateix allò que trobarem en les següents pàgines (per exemple, And her tears flowed like wine, Alone together o The best is yet to come, entre d'altres). D'altra banda, igual com les variacions que els virtuosos del jazz fan dels estàndards, l'amor també es pot presentar amb múltiples variacions.
És un llibre de lectura àgil, el format de conte ho facilita, i a més amb un estil molt directe.

diumenge, 11 de juny de 2017

Referèndum és democràcia #1oct2017


'L'única resposta possible: votar'

Avui som aquí per deixar ben clar que el proper 1 d'octubre votarem en un referèndum per decidir el nostre futur. Votarem encara que l'Estat espanyol no ho vulgui. 

Ho hem intentat acordar aquest referèndum fins a 18 vegades i la resposta sempre ha estat No, ignorant el suport del 80% de la població i menyspreant la rotunda majoria amb la qual explica al Parlament. No tenim una altra sortida. L'única resposta és votar.

Els catalans avui som víctimes d'un Estat que ha posat en marxa una persecució politica impròpia d'una democràcia en l'Europa del segle XXI. 

Un ministre de l'Interior que conspira per destruir la sanitat, unitats de policia politica que elaboren proves falses contra els nostres governants, inhabilitació i persecució judicial contra el president de la Generalitat per posar les urnes.

Tots coneixem els intents per acabar amb el model d'escola catalana, pilar de la cohesió social. I del bloqueig de les inversions en les nostres infraestructures, com els ports, l'aeroport o els trens...

Avui l'Estat espanyol persegueix fins i tot el debat polític. Una amenaça extensible a tots els demòcrates: al Govern, al Parlament, a la seva presidència i a la seva mesa. Fins i tot, a la funció pública i i als nostres empresaris que es veuen pressionats per la fiscalia i la policia judicial. És inèdit i democràticament insostenible. 

Aquest escàndol polític solament es reverteix amb més democràcia. Per això demanem a la comunitat internacional que ens ajudi. Apel·lem a tots els demòcrates d'Europa i del món a fer-nos costat en la defensa dels drets avui amenaçats a Catalunya com el dret a la llibertat d'expressió politica i el dret a vot. A fer front als abusos d'un estat autoritari. 

Els catalans votarem aquest 1 d'octubre, i quan el Govern de Catalunya compleixi amb el mandat democràtic no estarà sol.

A més, de la majoria democràtica del Parlament, el Govern ha de saber que tots i cadascun de nosaltres estarem al seu costat.

Ara que la veu de la democràcia vol ser segrestada, més que mai acudirem a les urnes i defensarem amb totes les nostres forces la democràcia i els nostres representants. Hi estem compromesos. No fallarem!

Manifest llegit per Pep Guardiola
Barcelona, 11 de juny de 2017

dissabte, 10 de juny de 2017

El món ens mira #1oct2017

Clicant damunt la imatge, es pot veure ampliada

divendres, 9 de juny de 2017

Data i pregunta #1oct2017

¿Voleu que Catalunya sigui un estat independent 
en forma de república?

dimecres, 7 de juny de 2017

“Hem de reivindicar la història dels pobles”


Entrevista de MARINA PALLÁS
07/06/2017

Biel Pubill i Josep Maria Raduà: “Hem de reivindicar la història dels pobles”

Els asconencs publiquen el llibre 'Encenalls de la nostra història. Ascó, un llegat per preservar'


Els autors Biel Pubill (Reus, 1964) i Josep Maria Raduà (Ascó, 1976) acaben de presentar 'Encenalls de la nostra història. Ascó, un llegat per preservar'. Es tracta d’un recull dels monogràfics que, al llarg de deu anys (2007-2016), han aparegut als programes de les Festes Majors d’Ascó i que han ressenyat la commemoració d’alguna efemèride, algun esdeveniment destacat o la glossa d’alguna entitat o persona, entre d’altres. El llibre ha estat prologat pel catedràtic d’Història de l’Institut de Flix, Pere Muñoz.

Biel Pubill és professor d’educació física i història a l’Institut de Flix, fundador i president de l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, i ha estat president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. És un autèntic expert en jocs tradicionals i n’ha publicat nombrosos volums. També ha escrit diversos articles que difonen la Festa de Sant Antoni d’Ascó que han aparegut en les actes de les jornades de La Festa de Sant Antoni als Països Catalans. Josep Maria Raduà és mestre i periodista, i també membre fundador de Lo Llaüt. Se’l va nomenar interlocutor amb la Generalitat de Catalunya en la declaració de Sant Antoni d’Ascó com a festa patrimonial d’interès nacional (2009-2010) i té diferents treballs publicats sobre la història, l’etnografia, la cultura i les tradicions d’Ascó.
- Com vau començar a treballar junts?
Biel Pubill: Jo sóc professor i Josep Maria va ser exalumne meu, però després les dinàmiques d’un poble a vegades et porten a formar part d’entitats, a coincidir... Vam engegar la revista 'Malpàs' el 1992, i ell des del primer moment ja hi participava. Després també vam començar a treballar junts en moltes coses arran la fundació de l’Associació Cultural Lo Llaüt. Vam començar a fer una col·lecció de llibres de fotografia antiga d’Ascó, La Galvana, de 2001 a 2010: hi sortien les festes d’hivern, els oficis, l’antiga escola, el vestit tradicional de la Ribera d’Ebre...
- És difícil treballar a quatre mans?
Josep Maria Raduà: Ens hem entès molt bé. Ja portem 15 anys fent coses junts. Jo feia vuitè d’EGB quan ell era professor a l’escola. Hi ha dies en què els dos ens hem posat davant de l’ordinador alhora, d’altres moments que ens repartim els apartats i ens ho anem passant...
- Com naix la idea de publicar aquest nou llibre?
B. P.: Realment la idea de publicar el llibre no sorgeix de nosaltres. Com veníem fent publicacions i a Ascó ja se’ns coneixia, l’Ajuntament ens va demanar el 2007 fer un monogràfic que s’inclouria al programa de Festes Majors. A la gent li va agradar i ho fem des de llavors. Són unes 10 o 15 pàgines dedicades cada any a un tema diferent. Per exemple, el 2007 es complien cent anys de la riuada, el 2008 eren els Jocs de Pequín i Sònia Franquet hi participava i vam aprofitar per parlar dels jocs tradicionals, el 2009 es complien 400 anys de l’expulsió dels moriscos i vam explicar les conseqüències que van tenir en un poble com Ascó...
J. M. R.: L’Ajuntament ens va proposar fer un recull dels 10 monogràfics treballats en aquests deu anys, per oferir un punt de cultura, un toc de memòria i història... Tothom es va animar i l’Ajuntament hi va acabar d'apostar, per a gent del poble.
B. P.: S’ha publicat amb la voluntat que sigue un llibre de protocol. Ens van preguntar a l’hora d’editar-lo quin era l’eix temàtic, perquè en ser temes tan variats... Però s’han separat amb colors i insígnies i ha quedat amb un format molt maco.
- Com us heu documentat per recollir tota la informació?
J. M. R.: Fa molts anys que recollim la història del poble. Procurem centrar-nos en allò més local i en el que n’ha quedat, en les conseqüències. Per exemple: què en queda de l’època dels moriscos? El tipus de carrer, algunes paraules...
B. P.: Segons la temàtica, l’hem recollit de forma diferent. Amb els llibres de fotografies teníem ja bona informació, provinents del fons de Carmel Biarnés. Quan vam fer el monogràfic sobre les associacions culturals del poble vam buscar a partir de les publicacions antigues, dels estatuts, i també fent entrevistes als actuals presidents, per exemple. Un tema que ha agradat molt va ser el dels artistes del poble. Vam escollir els que ja eren morts. Va ser bonic perquè vam descobrir molta gent: picapedrers, pintors, un dibuixant de còmic...
- Va ser complicat aquest procés de recerca? Com el vau viure?
B. P.: No ho considerem especialment complicat, tot i que depenia de cada tema. Hemeroteques, arxius i publicacions locals ens han ajudat moltíssim. Fins i tot depèn de quin tema a nivell de poble és més fàcil treballar: potser trobes menys informació però la tens més de primera mà i és més fàcil seleccionar. El cert és que és un conjunt de miscel·lànies i de temàtiques molt diverses. L’Ajuntament ens ha donat carta blanca.
- La voluntat del llibre és donar a conèixer el patrimoni i la història. Com estava el panorama de llibres d’aquest caire?
B. P.: Jo diria que estava bé. Per sort tenim el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebrei cada any treu tres publicacions. Es potencien els estudis locals i comarcals. I a nivell de comarca crec que som una de tocada per la vareta, ja que n’hi ha d’altres que no tenen tant de dinamisme. A nivell local les bases les va posar Carmel Biarnés, és una font on gratar i sempre trobar informació. Crec que la gent té a poc a poc més sensibilitat cap a Ascó. Amb el llibre dels vestits d’abans, per exemple, després vam organitzar una exposició, i els veïns van portar el seu material. En acabar la mostra, ja li donaven un altre valor, a aquells vestits. El d’oficis antics també va funcionar. Es tracta de despertar l’interès dels asconencs pel patrimoni.
J. M. R.: Crec que hem de reivindicar la història dels pobles. El que hem fet nosaltres d’Ascó es pot fer a molts altres llocs. Ens ho hem trobat una mica com sense voler. Però ens enorgulleix fer-ho i estem molt contents. Tots els pobles tenen la seua història, i la reivindiquem.
- Per què heu escollit aquest títol per al llibre? Encenalls...
J. M. R.: Després d’escollir aquesta paraula, hem vist que té diferents interpretacions. És una mica de tot i poc de molt. Perquè el llibre són bocins de moltes coses. També té un sentit gastronòmic, i d’aquesta forma és un llibre per als sentits. És un bocí de diverses coses molt variades. Són petits tastets d’història.
B. P.: Els encenalls són fragments, restes d’una fusteria. Si els recollim tots, en faríem una nova fusta, una nova història. Ens va semblar millor emprar “encenalls” i aquest títol que no posar alguna cosa com “Apunts de la història d’Ascó”... Encenalls també és una pasta de xocolata. També ens val: volem que siga un llibre dolç i atractiu perquè pretenem que arribe a la gent del poble i que estiguen contents del seu passat i del seu patrimoni.

dimarts, 6 de juny de 2017

Per què Europa hauria de veure amb bons ulls un referèndum a Catalunya


Les desavinences històriques dels catalans amb Espanya s'han agreujat en els darrers anys. S'ha arribat a un punt mort a causa de la negativa espanyola a ni tan sols escoltar les reiterades propostes fetes des de Catalunya, com va ser la iniciativa lleial de renegociar l'Estatut de 1979. A partir de 2005 es va redactar un text nou, que seria aprovat pel Parlament de Catalunya. Les Cortes espanyoles també el van aprovar, no sense haver-ne rebaixat algunes clàusules i eliminat d'altres. Després va ser sotmès a referèndum i ratificat, resignadament, pels catalans. Però el 2010, un Tribunal Constitucional ben poc imparcial va dictaminar que diversos articles eren inconstitucionals i va donar-ne una interpretació restrictiva de molts altres. A la pràctica, el text resultant, lluny de millorar l'anterior Estatut, va servir per posar límits a l'abast de l'autogovern català, i tot el procés va demostrar la falta de voluntat de la part espanyola d'avançar en aquesta direcció. Llavors va quedar clar que el sistema territorial vigent, establert el 1978 després d'un llarg període de govern centralitzat, es volia fer servir per perpetuar la condició de minoria permanent que tenen els catalans a Espanya. Avui un nombre creixent de catalans consideren que els afers de la seva col·lectivitat són gestionats per Madrid sense tenir en compte les seves necessitats i sovint en contra dels seus interessos més bàsics, i molts han perdut l'esperança d'un tracte més just en el marc espanyol.

El govern català s'ha compromès a celebrar un referèndum sobre la relació que la societat catalana hauria de tenir amb Espanya –o bé mantenir d´alguna forma l'actual situació de subordinació política o bé constituir una nova nació independent. Aquest va ser el camí triat pel Quebec el 1995 i per Escòcia el 2014, i respectat pels governs del Canadà i del Regne Unit. Les autoritats espanyoles, en canvi, aplicant una interpretació estreta –per no dir partidista– de la Constitució, han declarat il·legal el referèndum i s'han proposat impedir-lo. També procuren obstaculitzar-ne els preparatius. En la seva reacció a presumptes actes de desobediència dels representants elegits pels catalans, les institucions de l'estat semblen retornar a les formes del passat dictatorial, fins al punt de fer perillar els fonaments d'un govern democràtic.

La determinació expressada per la coalició que governa Catalunya pel que fa a celebrar el referèndum malgrat tot no s'ha de considerar una mostra de desafiament sinó un acte de democràcia. Els dirigents estan complint el mandat que els van donar els centenars de milers que s'han estat manifestant pacíficament any rere any des de 2010; els 2,3 milions que van votar en una consulta simbòlica el novembre de 2014; els prop de 2 milions que van atorgar una majoria a les forces partidàries de la independència en les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015; i finalment, de manera prou important, les tres quartes parts de la població catalana que, segons totes les enquestes d'opinió, estan a favor que se celebri un referèndum, independentment de com hi acabarien votant. Correspon als catalans decidir el futur col·lectiu de la seva societat, i preguntar-los directament és l'única manera raonable de saber què pensa cadascú sobre una qüestió tan fonamental.

Al capdavall, un referèndum és una bona solució per a tothom. Per als catalans ben segur, perquè, sigui quin sigui el resultat, portarà a obrir un diàleg sobre una nova relació amb Espanya, basada en el reconeixement dels seus drets com a poble, inclús el dret a dir-hi l'útima paraula sobre la forma que ha de tenir aquesta relació.

També pot acabar sent bo per a Espanya, perquè obligaria el seu govern i les altres forces polítiques a repensar els fonaments del règim establert el 1978. Aquest va ser el resultat de la transició a un govern democràtic dissenyada i aplicada per uns quadres polítics sorgits de la dictadura franquista. Una solució satisfactòria de la qüestió catalana donaria a la societat espanyola l´oportunitat d´alliberar-se d´una vegada dels fantasmes del seu passat autoritari i d´afrontar els defectes d´un sistema polític greument condicionat pels seus orígens.

I també serà bo per a Europa. Primer, per una raó pràctica, perquè contribuirà a resoldre un problema secular que, si es deixa enquistar, anirà empitjorant i afegirà un nou front d'inestabilitat a escala continental. I segon, i més important, per una qüestió de principi. En aquest temps d´incertesa política, quan en molts països el projecte europeu és qüestionat des de diferents camps, l'actitud dels catalans, decididament proeuropea, fermament ancorada en principis democràtics i seguint mètodes estrictament pacífics, hauria de presentar-se com un exemple per a tothom de l'única manera acceptable de resoldre les diferències entre les nacions i dintre dels estats.

Tard o d'hora tots els països d'Europa i les seves institucions comunes hauran de prendre una posició sobre aquest afer. És una qüestió de democràcia que les legítimes aspiracions dels catalans en tant que nació històrica i els seus drets col·lectius inherents siguin reconeguts, i és una qüestió de justícia que la seva lluita constant i pacífica es trobi recompensada.

Aquest és un comunicat conjunt preparat pel Col·lectiu Emma i que també fan seu el Col·lectiu Praga i el Col·lectiu Wilson

dilluns, 5 de juny de 2017

Darreres intervencions arqueològiques al castell d’Ascó

A començament d'aquest any 2017 es va realitzar una tercera fase de les intervencions que s'estan fent al castell d'Ascó d'ençà el 2014. Ara fa unes setmanes, al lloc web Tribuna d'arqueologia es va publicar un informe sobre els treballs abans esmentats a cura de qui ha portat la direcció de la intervenció, en Josep Maria Vila. Adjunto en aquest apunt del blog el contingut de l'article amb algunes imatges preses pel propi autor i que acompanyen l'article.
Aquest és un blog creat a l’entorn del cicle de la Tribuna d'Arqueologia, que organitzem des del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, des d’on pot seguir l’actualitat de les conferències, i també notícies i novetats de l’àmbit de l’Arqueologia i la Paleontologia a Catalunya
***
Darreres intervencions arqueològiques 
al castell d’Ascó
Durant els mesos de gener i febrer de 2017 s’ha portat a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al castell d’Ascó (Ascó, Ribera d’Ebre). L’actuació, realitzada a iniciativa de l’Ajuntament de la població, tenia com a finalitat l’ampliació de la zona excavada els anys 2014 i 2015 i al mateix temps deixar el jaciment preparat per al projecte d’adequació per a la seva visita pública i accés a la torre que està preparant l’Ajuntament per enguany.
La intervenció s’ha centrat en els espais situats més enllà del límit de la intervenció de 2014 i ha permès deixar a la vista noves habitacions i espais vinculats amb l’antiga fortificació templera i hospitalera. Aquestes estructures apareixen a diferents nivells seguint el pendent del turó sobre el qual es va construir el castell.
Així a la banda sud del castell s’ha localitzat una rampa-escala d’uns 25 m de llargada de la que es conserva bona part del paviment de còdols de riu. Aquesta rampa, que enllaça amb una altra que es va trobar a la campanya de 2014 a la part més alta, és la que inicialment permetia pujar cap al recinte superior del castell, on hi havia la torre, des de les estances principals situades a la part més baixa.
A la banda sud est del castell s’han localitzat dues habitacions rectangulars, les més grans que s’han trobat fins al moment, que són paral·leles però estan situades a diferent nivell, seguint el pendent del turó. La que hi ha a la part més alta presenta un accés per la banda sud i un paviment de morter de calç i guix, mentre que la segona està pavimentada amb còdols de riu i presenta portes a totes dues façanes laterals. Pel que fa a la banda nord est s’ha continuat excavant la gran sala que hi havia en aquell costat i de la qual s’ha deixat a la vista una paret de gairebé 2 m d’alçada. En aquesta zona, on encara queden més de 3 m de potència arqueològica, no s’ha completat l’excavació. També s’ha excavat una torre quadrada situada a l’angle nord del recinte i que s’havia descobert en la intervenció de 2015 i que formaria part de l’estructura de defensa del perímetre de la fortificació.
A l’extrem sud est del castell, s’han començat a delimitar les parets i compartimentacions interiors del que sens dubte era l’edifici principal del castell, on hi hauria la capella, el refetor i les sales més importants. Com que aquest espai quedava fora de la zona de l’actuació d’enguany, els treballs realitzats han estat només de delimitació, però s’ha pogut comprovar que hi ha una potència arqueològica de més de dos metres. Aquesta constatació permet obrir noves i importants perspectives futures pel que fa al nivell de conservació d’aquest edifici principal.
Totes les edificacions i paviments que s’ha localitzat són les que estaven en ús a mitjan del segle XVII quan, arrel de la Guerra dels Segadors, el castell va quedar abandonat. Pel que fa al moment constructiu de les edificacions i paviments, tot i que encara no s’han estudiat a fons, entenem que s’haurien de situar sobretot en època hospitalera, a partir del segon terç del segle XIV, tot i que en alguns punts es localitzen paraments que podrien vincular-se amb la fase templera, que se situaria a partir de la segona meitat del segle XII.
Informe i imatges: Josep M. Vila i Carabasa
https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/2017/03/27/darreres-intervencions-arqueologiques-al-castell-dasco-ribera-debre/

diumenge, 4 de juny de 2017

La tradició dels 'encenalls' a la festa major

La setmana passada, durant la presentació del llibre Encenalls de la nostra història, que he tingut el goig de compartir amb Biel Pubill, vaig adreçar unes paraules al públic assistent. El llibre és una recopilació dels deu monogràfics que durant 10 anys (2007-2016) hem tingut l'oportunitat de publicar al programa de la festa major d'Ascó i en el qual ens hem atansat a diferents aspectes de la història, la cultura i el patrimoni d'Ascó. És una tasca que ens van demanar l'estiu de 2007 i que des d'aquell any hem anat elaborant.
Doncs bé, en el moment d'adreçar-me al públic vaig voler fes esment al fet que tradicionalment els programes de la festa major d'Ascó han tingut aquest toc cultural o històric o de memòria, i que en cap cas no és un fet que hagi començat amb nosaltres. I així va ser com vaig fer un petit recorregut per alguns temes que s'han tractat al programa de les festes dels darrers cinquanta anys.


Cal dir que remuntant-nos als programes de la festa major dels anys seixanta, ja hi trobem articles que volen ressenyar el nostre passat. Així per exemple al programa de la festa major de 1969 Carmel Biarnés planteja diferents hipòtesis sobre l’origen del nom d’Ascó, o bé propi Carmel parlava de la Vila Closa, el nostre nucli històric, al programa de 1983.
L’any 1984 trobem un programa dens ja que hi ha textos de Carmel Biarnés sobre l’artista Teresa Linyan Serra; de Josep Miquel Serrano sobre memòries de la festa major a Ascó; de Miquel Salvadó sobre la història musical d’Ascó; i de Rafel Vidal sobre un altre artista local, Josep Gironès Florensa. 
L’any següent hi ha textos sobre per exemple l’escut heràldic del poble, que precisament es va aprovar oficialment aquell any 1985.
L’any 1987 Carmel Biarnés parla de les primeres donacions i privilegis a la Ribera d’Ebre o de la casa pairal de Cal Cavaller. 
El 1989 Artur Cot parla d’evocacions a la vora del riu.
L’any 1990 la Comissió de Festes signa un article molt interessant que titula “Reculls de la nostra festa major”. 
El 1992 la Comissió també preparar articles per al programa, en un parlen dels 100 anys de ferrocarril a Ascó, i també es publica un article que parla de l’Ascó a principis de segle XX que havia elaborat el geògraf Emili Morera el 1909.
Ja més recentment trobem l’homenatge als 40 anys de pubillatge a Ascó, això era el 2003. L’any 2004 Jordi Ferrús va preparar un monogràfic sobre les ermites i el riu, i aquell any també es va homenatjar els 25 anys d’ajuntaments democràtics.
El 2005 Jordi Ferrús ens va parlar de moros i moriscos, i l’any següent va dedicar un homenatge a la figura de Carmel Biarnés a través dels seus diferents estudis.
Aquesta mirada enrere que ens serveixi per agrair als diferents estudiosos que en un moment o altre han participat, com nosaltres, en aquests textos monogràfics dins dels programes de la festa major, i que per tant, han fet possible anar aplegant “encenalls de la nostra història”.

divendres, 2 de juny de 2017

A la Ribera d'Ebre, benvinguts a pagès

Aquest cap de setmana Catalunya s'omple d'activitats amb l'objectiu d'acostar els productes elaborats arreu del país pel sector primari al gran públic. Això serà aquests propers 3, 4 i 5 de juny sota la marca 'Benvinguts a pagès', a la qual s'hi ha sumat la Ribera d'Ebre amb un ventall de propostes que permeten organitzar un cap de setmana a mida.






QUÈ PODEU VISITAR?
1. Biopaumerà. Vi i oli (Rasquera)
2. Formatgeria Laura.(Rasquera)
3. La cistella de l'Ebre. Vi, fruita fresca i fruita seca. (Miravet)
4. Los Bordissets de la Rafela. Vacum (Rasquera)
5. Moli de Rué. Vi i oli (Vinebre)
6. Somper. Herbes aromàtiques, mel i altres productes dolços. (Flix)

ON PODEU MENJAR?
7. Hostal gastronòmic La Creu (Móra d'Ebre)

ON US PODEU ALLOTJAR?
8. 7 de Ribera Hostal. Agrobotiga (Móra d'Ebre)
9. Càmping i Alberg Tivissa.
10. Casa del Castell (Móra d'Ebre)

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
11. Reserva Natural de Sebes. Producció ecològica i conservació de la biodiversitat (Flix)

http://www.riberaebre.org/wp-content/uploads/2017/05/benvinguts-a-pages-d%C3%ADptic.pdf

dimarts, 30 de maig de 2017

Nou model d'avaluació a Primària

Aquest final de curs 2016/17 s'implanta un nou model d'avaluació a les escoles conforme al treball de les competències bàsiques en les nostres escoles (amb els seus àmbits i dimensions). Aquest matí el Consell Executiu de la Generalitat ha donat el vistiplau al nou model d'informe d'avaluació, del qual ha informat la Consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, i se n'ha publicat la nota de premsa que adjunto.
El Govern dona el vistiplau al nou model d’informe d’avaluació a partir de les competències bàsiques als alumnes de primària 

  • Les escoles aplicaran el nou model d’avaluació aquest final de curs 
  • S’informarà les famílies de què suposa avaluar per competències, les novetats en l’informe de final de curs i els diferents instruments per avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes 
  • L’ordre d’avaluació posa èmfasi en l’avaluació formativa que identifica les dificultats al llarg del procés educatiu i permet prendre les decisions oportunes per assolir els objectius 
  • El nou sistema avaluatiu es basa en els termes següents: assoliment excel·lent, assoliment notable, assoliment satisfactori i no-assoliment 

El Govern ha donat el vistiplau al nou model d’informe d’avaluació per als alumnes de l’educació primària que els centres educatius catalans aplicaran aquest final de curs. L’avaluació per competències suposa situar l’alumne com a protagonista del seu aprenentatge i l’ajuda a ser més competent. Aquest nou model es basa en les competències bàsiques fixades al currículum i deriva de l’Ordre d’avaluació de l’educació primària aprovada el 2016. 

Per donar a conèixer els continguts i objectius de les avaluacions per competències entre les famílies, el Departament d'Ensenyament ha elaborat un document informatiu que es repartirà als centres. 

Les avaluacions abasten els àmbits següents: 
- lingüístic 
     o llengua i literatura catalanes 
     o llengua i literatura castellanes 
     o aranès (a Aran) o llengua estrangera 
- matemàtic 
- coneixement del medi o natural o social i cultural 
- artístic 
     o visual i plàstica
     o música i dansa
- educació física 
- educació en valors 
     o valors socials i cívics 
     o religió

A final de cicle, 2n, 4t i 6è d’educació primària també s’avaluaran els àmbits d’aprendre a aprendre; autonomia, iniciativa personal i emprenedoria; i digital. 

En cadascun dels àmbits, el nou sistema avaluatiu es durà a terme amb els termes següents: 
- Assoliment excel·lent 
- Assoliment notable 
- Assoliment satisfactori 
- No-assoliment

Informes per als centres i per a les famílies 
Els documents informatius donen a conèixer a les famílies els diferents canals de comunicació de què disposen amb les escoles, com ara les reunions col·lectives, les entrevistes individuals o els informes escrits. Pel que fa als informes escrits, al final de cada trimestre el centre fa el seu model propi amb la informació de l’alumne, la seva evolució en l’aprenentatge, els aspectes personals i les mesures de suport, en cas que calgui. A final del curs els centres hauran de formalitzar l’informe oficial on s’explicita el grau d’assoliment de les competències, i que enguany es farà a partir dels nous termes establerts. 

La promoció dels alumnes també és un aspecte que s’exposa. Així, s’explica en què consisteix la promoció –el pas de curs- i la possibilitat de promocionar amb dificultats d’assoliment en cas que el professorat consideri que amb els suports corresponents l’alumne pot assolir els aprenentatges. També es contempla la possibilitat que un alumne romangui un curs més al llarg de tota l’etapa d’educació primària; i en cas d’alumnes amb altes capacitats el poder flexibilitzar la permanència en un curs en tota l’etapa. Per a tots dos casos l’alumne ha de disposar d’un pla individualitzat en cas que no en disposi. 
Finalment, s’informa dels diferents documents oficials d’avaluació existents: l’expedient acadèmic, l’acta d’avaluació de final de curs, l’historial acadèmic de l’educació primària, l’informe individualitzat de final d’etapa i l’informe personal per trasllat durant el curs en cas de trasllat de centre.

30/05/2017
premsa.gencat.cat 

dissabte, 27 de maig de 2017

La Copa és blaugrana #29


F.C. Barcelona
Campió de la Copa del Rei 2017

BARÇA 3 - ALABÈS 1

Manifest 'L'hora de la democràcia!'

Des de 2012, institucions catalanes, partits i entitats sobiranistes estan demanant un acord per fer possible el referèndum. El nostre compromís amb el diàleg és palpable des del primer dia, però cap dels diferents governs de l'Estat ni la majoria de partits polítics espanyols han atès mai aquesta demanda, ans al contrari, cada vegada que des de Catalunya s'han fet passes per debatre i fomentar la participació de la ciutadania, l'Estat ha contestat amb querelles, multes i inhabilitacions traslladant a la justícia un problema que només es pot resoldre des de la política.

Recentment, i en el marc del Pacte Nacional pel Referèndum, més de 600 juristes van deixar ben clar que no cal tocar ni una sola coma de la Constitució per poder fer el referèndum. També, en aquest marc, s'han recollit més de 500.000 adhesions al seu manifest en demanda d’aquest referèndum. És una qüestió que depèn únicament de la voluntat política.

En aquestes darreres setmanes hem seguit amb atenció les passes fetes pel Govern català per intentar acordar una fórmula que fes possible un referèndum que, a Catalunya, reclama més del 80 % de la població.

Novament, però, hem topat amb la intransigència i la posició estàtica d'un Govern espanyol que no està disposat a buscar una sortida pactada i dialogada amb Catalunya. Les darreres posicions del president Mariano Rajoy i el seu Govern són una mostra inequívoca de la manca de voluntat sincera de diàleg per part del Govern espanyol.

La darrera negativa del president espanyol és un no a la voluntat majoritària de la societat catalana, és un no a la majoria dels catalans. Un nou no, i ja en portem 18, que reflecteix tristament, però molt nítidament, la manca de voluntat de les altes institucions de l’Estat per cercar una via de diàleg honest i fructífer.

Per això, avui, 27 de maig de 2017, l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència, reunides en sessió extraordinària i conjunta, demanem als partits polítics democràtics i favorables al referèndum que assumeixin d'una manera immediata l'impuls definitiu i els acords necessaris per a la celebració del referèndum, d'acord amb el mandat del mateix Parlament de Catalunya.

Interpel·lem totes les formacions polítiques partidàries del dret democràtic a decidir a posar-se inequívocament al costat de la majoria del poble de Catalunya en aquests moments tan rellevants de la nostra història i a contribuir activament a l'èxit participatiu del referèndum. Instem el Govern de la Generalitat a anunciar la data i a formular la pregunta del referèndum, sense més dilacions que les converses d'urgència que es puguin produir amb les formacions polítiques i socials del país.

Declarem el nostre suport a les institucions democràtiques del nostre país.

Amb la força que tenim anant tots junts podrem superar totes les dificultats. Ha arribat l'hora certa de la democràcia!

Assemblea Nacional Catalana
Associació Municipis per la Independència
Òmnium Cultural

Barcelona, 27 maig 2017

divendres, 26 de maig de 2017

Es presenta "Encenalls de la nostra història"

ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA. ASCÓ, UN LLEGAT PER PRESERVAR és una publicació elaborada per Biel Pubill i Soler i Josep M. Raduà i Serra. Es tracta d’un recull dels monogràfics que al llarg de deu anys (2007-2016) han aparegut en els programes de la festa major del poble i que en aquest període han ressenyat algun esdeveniment destacat, la commemoració d’alguna efemèride o la glossa d’alguna entitat o persona, entre d’altres. Aquestes aportacions apareixen amb la voluntat de convidar els lectors a la reflexió, l’anàlisi, la coneixença o l’aproximació històrica, etnogràfica, cultural o festiva d’Ascó.

El títol, ENCENALLS, evoca la pluralitat de temes que es troben al llarg de les més de dues-centes pàgines que configuren el llibre, ja que en el seu conjunt esdevé una miscel·lània de temàtiques, totes elles amb l’objecte de deixar constància del patrimoni d’Ascó en les seves diferents vessants.

ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA. ASCÓ, UN LLEGAT PER PRESERVAR s’enceta amb el monogràfic que es va publicar l’any 2007. Aquest es feia ressò d’una efemèride, el centenari d’una de les riuades recents més importants i recordades, la de l’octubre de 1907. Portava per títol “Tot comença i tot acaba a l’Ebre”.
L’any següent es va dedicar a la part més lúdica de la festa major (jocs, divertiments i competicions) tot lligant-ho amb la participació de l’esportista local Sònia Franquet a les olimpíades de Pequín de 2008. Era fer “Un cop d’ull al patrimoni lúdic asconenc”.
L’any 2009 es va recuperar de nou la idea de l’efemèride tot recordant “Quatre-cents anys després” l’expulsió dels moriscos i les conseqüències que van tenir en un poble com Ascó.
És temps de festa” era el títol dels apunts històrics de l’any 2010 en què es va fer un repàs al bategar associatiu d’Ascó des de principis del segle XX fins a l’actualitat, i posant l’accents en dos aniversaris rodons: els 25 anys del Ball de Diables d’Ascó i de Vídeo Ascó TV.
L’Ebre dona identitat als pobles riberencs, i va ser amb motiu de l’estrena del llaüt turístic Lo Roget l’any 2011 que es va optar per dedicar al nostre riu el monogràfic “Preparats per pujar a bord?”, que es va complementar amb el record dels 40 anys de la fundació de l’entitat Joventut Conscient, avui desapareguda.
El 2012 va ser l’any dedicat als templers amb un “Fent-li l’ullet a la història” tot rememorant el segle i mig de presència d’aquest orde militar com a senyors del castell d’Ascó.
Va ser el 2013 quan es va fer de nou una mirada enrere però sense anar gaire lluny en el temps. Amb “Un poble de la mà de la cultura” es va voler reflectir la presència gegantera a Ascó amb el templer el Falcó i la reina Sança, però també fent una ullada als diferents gegants que a dia d’avui formen part del patrimoni festiu de la resta de poblacions de la Ribera d’Ebre. També es va homenatjar els 25 anys del Premi de Narrativa Vila d’Ascó tot ressenyant els guardonats en aquest període.
El Tricentenari de la Guerra de Successió” a la Ribera d’Ebre va ser l’excusa de l’any 2014 per fer una pinzellada de la nostra història, tant la que apareix als llibres, com també aquella que ha conformat la gent, la societat o la fesomia urbanística d’un poble.
Si anys enrere s’havia parlat de l’expulsió dels moriscos i la conseqüent despoblació, el 2015 es va seguir el fil de la història tot rememorant la Carta de Població posterior, que es va titular “Quatre-cents anys després, sigueu benvinguts”.
Per acabar els monogràfics que han encetat els programes de festa major en aquesta dècada, els protagonistes van ser els artistes locals del segle XX, tant nascuts aquí com aquells vinculats familiarment: Pere Daura, Josep Maria Brull, Domingo Margalef, Nicolau Ortiz, Carmel Biarnés, Josep Gironès, Oriol Muntané i Teresa Linyan. Va ser l’homenatge dels autors a “Ascó, bressol d’artistes”.

ENCENALLS ha estat prologat pel catedràtic d’Història de l’Institut de Flix, Pere Muñoz.

De l’obra, que està editada per l’Ajuntament d’Ascó, se n’ha fet una tirada de 800 exemplars

dimecres, 24 de maig de 2017

Encenalls de la nostra història


GERARD MERCADÉ, Director de l'ACRE
presenta el llibre 
ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA. 
ASCÓ, UN LLEGAT PER PRESERVAR
de Biel Pubill i Josep Maria Raduà
Divendres, 26 de maig de 2017
Sala d'Actes de l'Ajuntament d'Ascó
18.30 hores

dimarts, 23 de maig de 2017

Pla de Lectura 2020

El Pla de Lectura 2020 preveu una inversió de 105 milions d'euros en el període 2017-2020 per incrementar l'activitat lectora a Catalunya.
El document defineix i pressuposta 20 línies estratègiques i 53 accions concretes, avaluables cada any.
El pla té com a objectius principals fer visible la figura del lector; prestigiar la lectura com a via principal d’accés al coneixement; incrementar els índexs de lectura i la comprensió lectora en totes les franges d’edat, amb especial atenció als infants i joves; reconèixer la llengua, la literatura I els autors catalans arreu del territori i valorar la propietat intel·lectual; enfortir i consolidar el sector del llibre millorant l’oferta editorial en llengua catalana i occitana; potenciar les llibreries i la xarxa de biblioteques de Catalunya, com a centres culturals i prescriptors del llibre i la lectura, i augmentar la presència del llibre i la lectura als mitjans de comunicació, tant en espais informatius com en no informatius i de ficció. 



dissabte, 20 de maig de 2017

Societat Obrera Agrícola d'Ascó (1917)

El 20 de maig de 1917, ara fa cent anys, s'aprovava en Junta General els Estatuts que havien de regir la nova entitat: una Sociedad Obrera Agrícola de Ascó.
En aquella Junta hi van prendre part un total de 52 associats que escolliren Antonio Daura com a president, Josep Faiget com a vicepresident i Pere Serra com a secretari. Els vocals van ser Pau Jordà, Pere Pau Montané, Joan Montornés i Antonio Serra.
L'objecte de l'entitat era "una unión, entre la clase trabajadora, ya sea para los fines de agricultura como para cosas que mejoren o auxilien a dicha clase o socios que la componen". Però també en remarcaven una finalitat "para cultura e instrucción de nuestros hijos (...) y con el fin de crear una pequeña cooperativa si puede llegar esta Sociedad a tal situación de fondos".
Per formar-ne part calia ser major de 16 anys i no calia ser únicament pagès per tal d'associar-se, a més, destaca que com a entitat no està afiliada a cap partit polític.
En fundar-se l'entitat, la quota mensual per soci era de 50 cèntims de pesseta, i no s'admetrien "los que tengan mala conducta y los que hayan sido despedidos o expulsados de otra Sociedad".
Tenint en compte l'interès pel bon quefer agrari, l'article 12 demana col·laboració dels associats: "Todo socio debe anunciar a la Junta directiva las plagas que se presenten al campo, como de nuevas enfermedades que noten en los árboles tanto en su propiedad como si la notaren en sus vecinos".
També hi ha un parell d'articles que parlen de comportament  qüestions d'ordre al local de la Societat:
"No se admite en la sala de la Sociedad gritos ni escándalo sino mucha tranquilidad conversando de cosas útiles, propias de la Sociedad y agricultura, como escuchar la voz con atención en las Juntas y si se daalguna lección de agricultura". (art. 8)
"Queda completamente prohibido todo juego sea de la clase que fuere dentro la sala de la Sociedad, únicamente puede admitirse naipes u dómino para el gasto del café por distracción el tiempo que señale la Junta de la Sociedad". (art. 14)

divendres, 19 de maig de 2017

Cançó de fer camí

Aquest vespre ha tingut lloc l'acte organitzat per Pacte Nacional pel Referèndum que ha volgut visualitzar una fotografia potent d'un poble que vol fer camí exercint el dret d'autodeterminació. En l'acte, que s'ha celebrat al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, s'ha visualitzat els suports rebuts de Catalunya, Espanya i el món.
Han pres part en l'acte veus plurals provinents de sectors diversos, que acullen al seu sí ideals polítics diferents, però que els uneix, que ens uneix, la voluntat de decidir, de decidir-ho tot, sí, però també i especialment, decidir el futur polític com a poble.
Una de les cançons que ha sonat és aquesta peça, Cançó de fer camí, un poema musicat de la gran Maria Mercè Marçal i que és interpretat per Mireia Vives i Gemma Humet.

Cta

dimecres, 17 de maig de 2017

Let Catalans Vote

Ja són quaranta les personalitats internacionals que demanen que es deixi votar els catalans. Si l'any 2014 hi va haver 26 personalitats que es van sumar a aquest manifest que reclama que es pugui exercir el dret a decidir com a nació quin futur polític desitja, en els darrers temps s'ha ampliat la nòmina amb catorze signants més de diferents indrets i representatius en els seus àmbits d'actuació.
A continuació s'adjunta el manifest així com la relació de les noves personalitats adherides al manifest Let Catalans Vote.


DEIXIN VOTAR ELS CATALANS
Una gran majoria de catalans han expressat repetidament i de diverses maneres el desig d'exercir el dret democràtic a votar sobre el seu futur polític.
Aquesta exigència ferma de votar és el resultat d'una llarga sèrie de desavinences entre els governs de Catalunya i d'Espanya sobre el grau d'autonomia cultural, política i financera de què haurien de gaudir els catalans, malgrat els diversos intents que hi ha hagut d'arribar a una solució acceptable.
Tal com mostren els precedents quebequès i escocès, la millor forma de resoldre les disputes internes legítimes és emprar les eines de la democràcia.
Evitar que els catalans votin contradiu els principis que inspiren les societat democràtiques.
Així doncs, fem una crida al govern espanyol i a les seves institucions, així com als seus homònims catalans, a treballar conjuntament perquè la ciutadania de Catalunya pugui votar el seu futur polític i que es negociï de bona fe en base al resultat.

Rigoberta Menchú
Ahmed Galai
Mirta Baravalle
Gerry Adams
Angela Davis
Jason Y NG
Piedad Córdoba
José Bové
Irvine Welsh
Tsering Woeser
José Shulman
Hélder Mateus da Costa
Hans Ulrich Gumbrecht
Viggo Mortensen

dilluns, 15 de maig de 2017

Premis Vila d'Ascó 2017


El 13 de maig, en el marc d'un sopar literari, es van lliurar a Ascó els diferents guardons que convoca la Regidoria de Cultura en literatura i fotografia. Aquests van ser els premiats en l'àmbit literari:

XII Premi de Poesia Joan Perucho “Vila d’Ascó” 2017
Gojos del cor i la carn d'Enric Abad (Ontinyent, la Vall d'Albaida)

XXIX Premi Literari “Vila d’Ascó” 2017
Diari d'Alexandros de Joan Rebagliato Nadal (Calella, Maresme)

També es va lliurar el XXVII Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi 2017, que es va emportar  Etna Miró (Lleida, Segrià) amb l'obra On portem les flors? i Aina Ribes (Ascó, Ribera d'Ebre) amb la narració Un abans i un ara.
Font: www.asco. cat

dissabte, 6 de maig de 2017

'L'Est' de Joan C. González-Pujalte


L'Est, de Joan Carles González-Pujalte és l'obra que l'any passat va ser guardonada amb l'XI Premi de Poesia Joan Perucho-Vila d'Ascó i que recentment ha estat publicada.
Es tracta d'un conjunt de 25 poemes que com el seu nom indica ens trasllada a l'est, en concret, a l'est d'Europa, una zona convulsa als anys noranta del segle passat i a les conseqüències que es queden i es perceben en cada racó. Llegint el poemari et condueix a l'atmosfera densa que es respira en un indret que ha patit els sotracs de la guerra i les ferides que queden de l'enfrontament.
L'autor, Joan Carles González-Pujalte (Mataró, 1963) a més del Premi d'Ascó ha estat premiat tant com a poeta que com a narrador en força certàmens literaris i ha publicat més d'una vintena de llibres.
Tots els poemes juguen un paper en el conjunt, però aquest que escullo i comparteixo amb vosaltres és un cant a allò que hauria de ser, per tant, en certa manera és un lament d'allò que realment ha estat.

10
La sang ha de ser dins les venes.
No ha d'estar entre les pedres.
Ha d'estar a la pell l'empremta.
La fulla ha de ser a l'arbre.
L'arbre ha de ser a l'arbreda.
El pètal a la rosa. L'ull entre les parpelles.
El sexe al ventre. Els peus de nena
dins les sabatetes. L'ombra ha d'estar
modestament rere el cos que la crea,
Ha d'estar la sal a la pedra.
La llum a les espelmes i les bombetes
han d'il·luminar tota aquesta modèstia.
Els llibres a les biblioteques.
Els amants als matalassos i les seves
pells esteses absolutament obertes.

divendres, 5 de maig de 2017

dijous, 4 de maig de 2017

dimarts, 2 de maig de 2017

Malpàs 94

La revista Malpàs, corresponent al primer trimestre de 2017 (núm. 94) , ja ha sortit d'impremta i ens permet fer un repàs a la vida informativa i social d'Ascó dels darrers temps.
La portada està dedicada a una corrida de cavalls a la Fontxinxella de la passada festa de Sant Antoni, i és que a l'interior hi podem observar un recull d'imatges de les corrides i també dels jocs de plaça. Altres festes que també apareixen són la festa de Santa Àgueda i el Carnaval. Així per exemple tenim ocasió de llegir el pregó de Santa Àgueda de la Roser Jordà o bé el perfil biogràfic d'Olga Vilella, Dona Treballadora d'Ascó 2017.
En tractar-se del primer número de l'any, hi ha la fotografia dels asconencs i asconenques nascuts l'any 2016 i que seran protagonistes de la plantada d'arbres en el marc de la festa de Santa Paulina, a Mas de Prades.
Les seccions habituals ens aproximen a temes d'interès com les arrels, els jocs o el racó literari, o l'actualitat local i comarcal, així com la secció institucional amb les notícies generades per l'ajuntament d'Ascó, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i l'Associació Nuclear d'Ascó-Vandellòs.
En aquest número també esdevenen protagonistes Àlex Collado, estudiant de Farmàcia, en la secció "I tu què estudies?"; i Ricard Ribes, president del Club Ciclista, en la secció "Declaracions íntimes".
L'editorial, en aquesta ocasió, es fa ressò del tema polític de l'any, adherint-se al manifest del Pacte Nacional del Referèndum com una manera de sumar-se a la necessitat de resoldre l'actual situació donant la veu a la ciutadania.

dilluns, 1 de maig de 2017

Barcelona desconeguda, de Daniel Venteo

Barcelona ha generat en les darreres dècades unes imatges que han anat més enllà de la realitat catalana i que en alguns casos han esdevingut icones universals com la Sagrada Família, l'skyline marítim, el Camp Nou, Montjuïc, la torre Agbar, el park Güell... És la Barcelona postolímpica, del segle XXI, amb una projecció turística indubtable. Però no sempre ha estat així...
El llibre que ressenyo, que porta per títol Barcelona desconeguda, és un recull d'imatges compilat per Daniel Venteo. Què hi podem trobar? Doncs precisament aquella Barcelona del primer segle de la fotografia -des del primer daguerrotip de l'any 1839 fins a la guerra civil-. Es tracta d'un recull d'imatges que mostra una Barcelona que ja no hi és -la vida quotidiana que es reflexa forma part del passat- o bé com es començava a desenvolupar l'Eixample, com el modernisme es feia amo i senyor del passeig de Gràcia, o bé esdeveniments que van suposar una fita per la ciutat com les exposicions universals de 1888 i de 1929.
Són gairebé 200 pàgines amb les seves corresponents fotografies, acompanyades per un breu peu de foto que facilita la informació necessària per indicar-te l'indret retratat així com una mica de context d'època i ambient.
Hi redescobrim una altra Barcelona, que sense cap mena de dubte, també explica la Barcelona actual.
Aquest àlbum de fotos ha estat un regal dels amics Ana i Paco.

dissabte, 29 d’abril de 2017

Nova Gent 79

A finals d'abril apareix un nou número de la revista Nova Gent, el segon exemplar del curs, i que es dedica en format monogràfic a aquelles activitats resultants a l'entorn de la diada de Sant Jordi com són els concursos literaris en prosa i poesia i el certamen de dibuix que porta per lema Sant Jordi.
Adjunto l'editorial que com una lletra de convit, engresca a alumnes, mestres i famílies a endinsar-se en una lectura apassionada.

EDITORIAL
El que llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt.
Miguel de Cervantes

Cada any, a l’entorn de la diada de Sant Jordi, la nostra revista es vesteix de literatura, però no una literatura qualsevol, sinó la que surt de les veus dels nostres alumnes, de la seva fantasia, de la seva creativitat... És la cita de Nova Gent amb les lletres i que ens convida a viure les històries dels nostres alumnes, històries que han passat de la seva imaginació a la pàgina en blanc fins a acabar prenent vida en el moment en què poden ser llegides. Sovint representa tot un repte per a ells.
De tot plegat en surten contes curts i contes llargs, poemes de guerres i poemes d’amor, històries actuals i històries antigues, personatges reals i éssers fantàstics... 
Pels qui vivim tot el procés observem la satisfacció quan poden posar el punt i final i veuen que allò que havien pensat ja és una mica realitat.
Aquest curs les narracions han tingut com a condició la presència dels animals –recordem que la setmana cultural va estar dedicada a la festa de Sant Antoni, on els animals hi tenen el seu protagonisme-; mentre que als poemes van poder escollir lliurement la temàtica, permetent-los inspirar-se en allò que van preferir.
Finalment també trobareu els dibuixos que han estat reconeguts en el concurs de Sant Jordi des de P-3 fins a 6è.
Us convidem a endinsar-vos en un recull ple de vida des dels ulls d’un infant! Bona lectura!

divendres, 28 d’abril de 2017

Geolocalització de fosses comunes a la Ribera d'Ebre

Memorial de les Camposines
El conseller Raül Romeva ha presentat avui des de la Fatarella l'estudi de geolocalització de fosses al Priorat i Terres de l'Ebre, així com els primers resultats del Pla de fosses.
L’estudi precisa la ubicació de 123 fosses a les comarques del Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta i permet complementar el mapa de fosses i repressió de Catalunya.
Tot llegint el resum executiu de l'estudi de geolocalització de fosses comunes de la guerra civil, podem saber quin és l'estat de la qüestió en aquestes cinc comarques abans esmentades.
En el cas de la Ribera d'Ebre, hi podem consultar la següent informació:

RIBERA D’EBRE 
41 fosses localitzades (25 confirmades – 16 probables) 

a. Dins de cementiri: 16 
- Confirmades: 16, de les quals:
  • 6 fosses de civils 
    • Cementiri de Flix 
    • Cementiri de Garcia 
    • Cementiri de Ginestar 
    • Cementiri de Móra la Nova 
    • Cementiri de Rasquera 
    • Cementiri de Riba-Roja d'Ebre 
  • 1 fossa de soldats 
    • Cementiri de la Torre de l'Espanyol 
  • 9 d’ambdós (soldats i civils) 
    • Cementiri d'Ascó 
    • Cementiri de Benissanet 
    • Cementiri de Darmós 
    • Cementiri de Tivissa 
    • Cementiri la Palma d'Ebre 
    • Cementiri Miravet 
    • Cementiri vell de Vinebre 
    • Cementiri de la Serra d’Almos 
    • Cementiri de Móra d’Ebre 
b. Fora de cementiri: 25 
- Confirmades: 
  • 9 fosses de soldats 
    • Benzinera Vinebre, Seviques (Vinebre)
    • Caseta de Peons Ferroviaris (Móra la Nova) 
    • Ermita del Remei (Flix) 
    • Estació de Flix (Flix) 
    • Vingalis (Flix) 
    • Gorraptes del Render - Vall Major (Palma d’Ebre) 
    • Mas de Santa Magdalena (Móra d’Ebre) 
    • Planes - Vall de Jacob (Ascó) 
    • Prenafeites (Miravet)
- Probables: 16, de les quals: 
  • 15 fosses de soldats 
    • Aixalella (Ascó) 
    • Los Reguers (Ascó) 
    • Pas de Barca (Ascó) 
    • Aumaec (Flix) 
    • Marrada (Flix) 
    • Punta Qüerna (Flix) 
    • Punta Faro - Comadevaques (Flix) 
    • Benzinera Vinebre, Seviques (Vinebre) 
    • Boscos - Eretes Noves (Torre de l'Espanyol) 
    • Estació de Garcia (Garcia) 
    • Hort de la Cordoneta - Club Nàutic Móra d'Ebre (Móra d’Ebre) 
    • Hort del Cortxo (Móra d’Ebre)  Les Solanes (Móra d’Ebre)  Mas de Pino (Móra d’Ebre) 
    • Les Cadolles – Comitjanes (Palma d’Ebre) 
  • 1 fossa d’ambdós (soldats i civils) 
    • Túnel d'Ascó (Ascó)