Fa tres anys es va fer la commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, una institució pròpia que després de dos segles tenia competències arreu del país. Va ser un bon moment per posar en valor l'afany modernitzador de la Mancomunitat.
Ahir es va commemorar a Castellterçol el centenari de la mort del primer president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba.
La tasca de la Mancomunitat de Catalunya es va centrar especialment en dos aspectes: el desenvolupament econòmic i el foment de la llengua i la cultura catalanes.
Es recorda especialment el pla d'una xarxa viària de carreteres i camins, i l'establiment d'una xarxa postal i telefònica. A nivell cultural i educatiu no es poden passar per alt mesures com les biblioteques populars, les escoles experimentals, la conservació del patrimoni cultural i museístic o la normalització i el foment de la llengua catalana.
Adjunto en aquest apunt dos mapes de la Mancomunitat les comunicacions telefòniques dels anys 1918 i 1922.
Si ens fixem en la llegenda, podem saber que a finals de 1918 des d'Ascó sortien dues línies interurbanes que ens unien amb Flix i amb Móra d'Ebre; a més hi havia una línia urbana amb la Fatarella i estava en construcció una línia interurbana que ens havia d'enllaçar amb Gandesa. Quan ho comparem amb el mapa de 1922 observem que la línia que havia de connectar Ascó amb la capital de la Terra Alta encara continuava en construcció (o en projecte)
A diferència de la companyia telefònica peninsular que unia sobretot ciutats, la Mancomunitat pretenia portar les comunicacions a la major part del territori català, arribant fins i tot als llocs més allunyats dels grans nuclis urbans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada